El ‘Tao Te Xing', la recerca de l'harmonia

La primera paradoxa arriba amb el primer vers: "Un tao que es pot definir / no és el tao absolut". Així, la mateixa intenció del text queda en entredit: explicar amb paraules el que és inefable és una tasca condemnada al fracàs. Tanmateix, el llibre condensa en 81 petits fragments una recerca incansable de la naturalesa del tao. Però, què és el tao? La paraula xinesa significa ‘camí' o ‘via', i per al taoisme representa el principi impersonal que hi ha en l'origen de tot el que existeix, i alhora la força que anima tots els processos de l'univers. La tasca principal de l'home és viure en harmonia amb aquest principi: si som capaços de sintonitzar la nostra voluntat amb el ritme i els dictats del tao, sense obstaculitzar-lo mentre flueix, complirem naturalment el nostre paper en la realitat i assolirem les nostres fites sense esforç.

Ambigüitat manifesta
El títol del Tao Te Xing es pot traduir com 'El gran llibre del camí i de la virtut', i és un dels dos textos fonamentals del taoisme filosòfic, conjuntament amb el Zhuangzi (obra de l'autor del mateix nom). Està escrit amb un estil lacònic i poètic, tan difícil d'interpretar unívocament com de traduir a altres llengües. De fet, les seves frases curtes sovint són ambigües o incorren en contradiccions intencionades, per posar de manifest que les paraules sovint es queden curtes per atrapar una realitat complexa i sempre canviant, i per encoratjar el lector a fer la seva pròpia interpretació del text.

El taoisme busca l'harmonia amb la natura i la puresa de la moral en tots els àmbits de la societat, des dels consells per als mandataris polítics fins a la saviesa pràctica per a l'home del carrer. La seva ètica advoca per la naturalitat, l'espontaneïtat i la simplicitat: els anomenats tres tresors són la compassió, la moderació i la humilitat.

Tot i que el taoisme no ha estat mai una religió unificada, sinó un ensenyament amb diverses escoles, el seu impacte sobre la cultura xinesa al llarg dels segles és molt profund. És al germen de pràctiques com la medicina tradicional, el tai-txi-txuan, o el fengshui. Actualment és una de les cinc religions oficialment reconegudes al país, i té nombrosos seguidors en altres països orientals, especialment a Corea, el Japó i el Sud-est asiàtic.

El vell mestre llegendari
El Tao Te Xing s'atribueix a Laozi (literalment, ‘vell mestre'), que hauria estat un oficial a la cort dels reis Zhou durant el segle VI aC. Tanmateix, els especialistes encara debaten sobre la historicitat del personatge, i també sobre l'autoria del text i la seva data de composició, ja que la versió més antiga que se'n conserva data de la darreria del segle IV aC. Sigui com vulgui, Laozi va esdevenir una figura cabdal en la cultura xinesa. A la imatge, el savi munta un bou en una pintura sobre seda de la dinastia Song.

Taoistes a Catalunya
L'any passat es va inaugurar a Barcelona, al barri del Poblenou, un dels primers temples taoistes d'Europa. Sota la direcció del mestre xinès Liu Zheming, el centre promou el culte religiós, però també és un punt de trobada per als amants de la cultura xinesa, amb activitats que inclouen la pràctica de la cal·ligrafia, la música tradicional i el tai-txi. A l'altar del temple hi ha fins a 28 estàtues de porcellana de gran format, originàries de la Xina, que representen algunes divinitats de les moltes que conformen el panteó taoista, i que simbolitzen diverses qualitats i atributs espirituals. El temple és obert al públic cada dia de 9 a 22 h.

Aquest article es va publicar en la secció 'Llibres Sagrats' del número 153 de la revista SÀPIENS (Març del 2015).