El terratrèmol i el posterior tsunami al Japó han reobert el debat sobre la presència de bases nord-americanes a l'illa nipona. De fet, l'ajuda de l'exèrcit dels Estats Units després de la catàstrofe ha estat elogiada des del govern de Tòquio. A la vegada, però, els moviments socials antiamericans contra les bases a l'illa temen perdre força. Des de Washington, d'altra banda, els experts en política exterior creuen que aquesta és una bona oportunitat per tancar les ferides generades per l'ocupació americana del Japó al final de la Segona Guerra Mundial i que va durar fins al 1952. Per tot plegat, recuperem l'article ‘Els Estats Units van condecorar el cervell japonès de Pearl Harbor', del periodista Antoni Aira, publicatal número 60 de la revista SÀPIENS.
Una condecoració paradoxal
Minoru Genda, l'home que l'almirall Yamamoto Isoroku va triar per planificar l'atac japonès a Pearl Harbor, va ser condecorat el 1959 per l'Exèrcit de l'Aire dels Estats Units, amb tots els honors. Genda, que s'havia graduat a l'Escola Naval Japonesa el 1924, era, aleshores, general de les Forces Aèries del seu país i s'havia convertit en un dels principals defensors de rearmar-lo i aliar-lo amb els Estats Units, en la guerra freda. Justament, la condecoració es va produir després que aconsellés al seu govern la compra d'uns Starfighter F-104, de l'empresa Lockheed, de Califòrnia, que ell mateix havia provat.
Per la part de Genda, doncs, la condecoració també tenia un punt paradoxal i d'evolució personal forçada per les circumstàncies: ell, que havia estat tant bel•ligerant amb els nord-americans fins al 1945; que, a més de planificar el despietat atac a Pearl Harbor, havia entrenat personalment els pilots que havien de participar-hi posant èmfasi en les tècniques de bombardeig en picat i vol rasant; que fins i tot abans, a mitjan anys trenta, ja havia planificat un altre atac sobre Hawaii que finalment no es va portar a terme, i que va participar en nombroses missions a bord del seu caça i va resistir fins al final l'ofensiva nord-americana al Pacífic, es va convertir, després de la Segona Guerra Mundial, en un dels principals interlocutors dels Estats Units al Japó.
Ja en les negociacions de pau de 1945 va tenir un paper important a l'hora de pactar amb els vencedors el nou estatus de l'emperador Hirohito Showa i de crear una força nipona de mínims, defensiva. Després, a mesura que el panorama internacional ho va permetre, va treballar activament per remilitaritzar el seu país, pensant d'enquadrar-lo al costat dels països de l'OTAN contra el poder soviètic. Encara als anys setanta, ja vell, va ser un dels principals opositors al Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, que va signar el Japó. Militar de cap a peus, va defensar sempre que, a la llarga, el país nipó hauria de desenvolupar un arsenal nuclear propi. L'acostament als Estats Units el va portar a participar com a assessor en la realització del film ‘Tora, Tora, Tora', que Hollywood va fer basat en l'atac a Pearl Harbor. Va morir el 1989, justament en el 44è aniversari de la rendició del Japó davant dels Estats Units.
Una condecoració paradoxal
Minoru Genda, l'home que l'almirall Yamamoto Isoroku va triar per planificar l'atac japonès a Pearl Harbor, va ser condecorat el 1959 per l'Exèrcit de l'Aire dels Estats Units, amb tots els honors. Genda, que s'havia graduat a l'Escola Naval Japonesa el 1924, era, aleshores, general de les Forces Aèries del seu país i s'havia convertit en un dels principals defensors de rearmar-lo i aliar-lo amb els Estats Units, en la guerra freda. Justament, la condecoració es va produir després que aconsellés al seu govern la compra d'uns Starfighter F-104, de l'empresa Lockheed, de Califòrnia, que ell mateix havia provat.
Per la part de Genda, doncs, la condecoració també tenia un punt paradoxal i d'evolució personal forçada per les circumstàncies: ell, que havia estat tant bel•ligerant amb els nord-americans fins al 1945; que, a més de planificar el despietat atac a Pearl Harbor, havia entrenat personalment els pilots que havien de participar-hi posant èmfasi en les tècniques de bombardeig en picat i vol rasant; que fins i tot abans, a mitjan anys trenta, ja havia planificat un altre atac sobre Hawaii que finalment no es va portar a terme, i que va participar en nombroses missions a bord del seu caça i va resistir fins al final l'ofensiva nord-americana al Pacífic, es va convertir, després de la Segona Guerra Mundial, en un dels principals interlocutors dels Estats Units al Japó.
Ja en les negociacions de pau de 1945 va tenir un paper important a l'hora de pactar amb els vencedors el nou estatus de l'emperador Hirohito Showa i de crear una força nipona de mínims, defensiva. Després, a mesura que el panorama internacional ho va permetre, va treballar activament per remilitaritzar el seu país, pensant d'enquadrar-lo al costat dels països de l'OTAN contra el poder soviètic. Encara als anys setanta, ja vell, va ser un dels principals opositors al Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, que va signar el Japó. Militar de cap a peus, va defensar sempre que, a la llarga, el país nipó hauria de desenvolupar un arsenal nuclear propi. L'acostament als Estats Units el va portar a participar com a assessor en la realització del film ‘Tora, Tora, Tora', que Hollywood va fer basat en l'atac a Pearl Harbor. Va morir el 1989, justament en el 44è aniversari de la rendició del Japó davant dels Estats Units.