A partir de la primavera de 2014 es podrà visitar la necròpoli de la Via Triumphalis, un extens lloc d'enterrament datat d'entre els segles I i II dC que s'estén pels voltants del turó del Vaticà. Tancat al públic fins ara, el recinte obrirà les portes després d'anys d'excavacions. Es tracta de la segona necròpoli vaticana descoberta, després de la coneguda sota la basílica de Sant Pere.
La necròpoli de la Via Triumphalis va ser descoberta entre 1956 i 1958 sota el pendent nord-oriental del turó del Vaticà, prop del santuari de la Magna Mater i al llarg de la Via Triumphalis, el carrer que connectava la Roma imperial amb l'antiga ciutat de Veio. Les excavacions van treure a la llum una quarantena d'estructures sepulcrals i més de 200 tombes individuals que pertanyien en la seva majoria a persones humils, tot i que també hi havia les d'alguns lliberts imperials importants i que posseïen algunes riqueses.
Dos descobriments molt importants van ser les tombes de dos artistes. Una pertanyia a l'escultor Tiberi Claudi Thesmus, que apareix representat esculpint un bust en companyia del seu gos, i en l'altra va ser enterrat l'escenògraf del Teatre de Pompeu, Alcimus. Era un serf de Neró, i apareix representat amb els seus estris de treball: una esquadra, un compàs, un nivell i una goma. Els arqueòlegs van localitzar també una plataforma de cremació anomenada ‘ustrinum', on s'incineraven els cossos segons una tendència de l'època per després dipositar els ossos calcinats en àmfores i col·locar-les a l'interior de les tombes.
Dins dels sepulcres també es van trobar alguns objectes que eren enterrats amb els seus amos, com ara la nina d'una nena i làmpades d'oli, i uns tubs verticals d'argila que servien perquè els familiars dipositessin aliments durant els àpats que se celebraven al peu de les tombes en record dels familiars perduts. La necròpoli va caure en desús al segle IV, quan l'emperador Constantí va construir la primera basílica de Sant Pere i la Via Triumphalis va perdre el seu interès. Amb el temps, l'indret va anar quedant sepultat fins a desaparèixer.
L'excepcional estat de conservació de la necròpoli ha permès conèixer detalladament molts aspectes dels rituals funeraris de l'indret fins ara poc coneguts. A més, les nombroses inscripcions que acompanyen les tombes han permès reconstruir els estaments socials dels seus habitants. Ara, després de dècades obert només a estudiosos, el jaciment s'obrirà al públic a partir de 2014, oferint visites guiades per a grups, prèvia reserva, a partir de gener.
El recinte ha estat acuradament preparat per a la seva visita. S'han construït passarel•les de metall per recórrer tot l'espai, i s'han instal·lat pantalles interactives que reconstrueixen l'aspecte original de la necròpoli en 3D.
La necròpoli de la Via Triumphalis va ser descoberta entre 1956 i 1958 sota el pendent nord-oriental del turó del Vaticà, prop del santuari de la Magna Mater i al llarg de la Via Triumphalis, el carrer que connectava la Roma imperial amb l'antiga ciutat de Veio. Les excavacions van treure a la llum una quarantena d'estructures sepulcrals i més de 200 tombes individuals que pertanyien en la seva majoria a persones humils, tot i que també hi havia les d'alguns lliberts imperials importants i que posseïen algunes riqueses.
Dos descobriments molt importants van ser les tombes de dos artistes. Una pertanyia a l'escultor Tiberi Claudi Thesmus, que apareix representat esculpint un bust en companyia del seu gos, i en l'altra va ser enterrat l'escenògraf del Teatre de Pompeu, Alcimus. Era un serf de Neró, i apareix representat amb els seus estris de treball: una esquadra, un compàs, un nivell i una goma. Els arqueòlegs van localitzar també una plataforma de cremació anomenada ‘ustrinum', on s'incineraven els cossos segons una tendència de l'època per després dipositar els ossos calcinats en àmfores i col·locar-les a l'interior de les tombes.
Dins dels sepulcres també es van trobar alguns objectes que eren enterrats amb els seus amos, com ara la nina d'una nena i làmpades d'oli, i uns tubs verticals d'argila que servien perquè els familiars dipositessin aliments durant els àpats que se celebraven al peu de les tombes en record dels familiars perduts. La necròpoli va caure en desús al segle IV, quan l'emperador Constantí va construir la primera basílica de Sant Pere i la Via Triumphalis va perdre el seu interès. Amb el temps, l'indret va anar quedant sepultat fins a desaparèixer.
L'excepcional estat de conservació de la necròpoli ha permès conèixer detalladament molts aspectes dels rituals funeraris de l'indret fins ara poc coneguts. A més, les nombroses inscripcions que acompanyen les tombes han permès reconstruir els estaments socials dels seus habitants. Ara, després de dècades obert només a estudiosos, el jaciment s'obrirà al públic a partir de 2014, oferint visites guiades per a grups, prèvia reserva, a partir de gener.
El recinte ha estat acuradament preparat per a la seva visita. S'han construït passarel•les de metall per recórrer tot l'espai, i s'han instal·lat pantalles interactives que reconstrueixen l'aspecte original de la necròpoli en 3D.