No és cap secret que cada vegada més turistes se senten seduïts pel gran nombre de racons fascinants i singulars que ofereix Catalunya. Però, tot i que el nombre de visitants no para de créixer, la geografia catalana amaga molts secrets i històries que sovint no apareixen a les guies de turisme. Per això ens hem proposat fer una llista dels 10 llocs més misteriosos del país. T'atreveixes a descobrir-los?
Montserrat
Tant la muntanya, amb unes roques que adopten unes formes molt peculiars, com el monestir benedictí fundat el 1027 per l'abat Oliba, estan envoltats d'un ambient molt misteriós. Cal començar parlant de la llegenda de la troballa de la Moreneta, del segle IX, segons la qual dos nens pastors que caminaven de nit per la muntanya van veure una llum misteriosa que els va portar fins a la cova on es trobava la Verge. Immediatament van avisar el bisbe de Manresa, que va intentar transportar l'estàtua cap a la seva ciutat, però no va poder a causa del gran pes d'aquesta. El bisbe ho va interpretar com la voluntat de la Verge de quedar-se allà, i per això va construir l'ermita de Santa Maria, l'origen de l'actual monestir.
Altres llegendes afirmen que la muntanya és buida per dins i que conté un gran llac on s'amaga el Sant Greal. No són pocs els que han acudit a la ‘muntanya màgica' buscant-lo. Un d'ells és Napoleó, que l'any 1811 va fer incendiar el monestir per buscar-lo i, de pas, saquejar tots els tresors que hi va trobar. Un altre personatge que creia que hi localitzaria el Sant Greal era Hitler, de qui és conegut el seu fanatisme per les ciències ocultes. El 1940, el monestir va rebre la visita de Heinrich Himmler, però el líder de les SS va marxar amb les mans buides.
Als més esotèrics els poden agradar les nombroses llegendes que circulen sobre desaparicions, portes interdimensionals i, fins i tot, la història que afirma que hi ha una connexió directa entre Montserrat i Agartha, l'anomenat ‘regne subterrani dels déus'. Sigui com sigui, el que és realment cert és que tots tenim la fantàstica possibilitat de gaudir d'un dels indrets més misteriosos de Catalunya.
Les pintures romàniques i les esglésies de la vall de Boí
El romànic català és una de les millors representacions del romànic europeu. Gran part de les seves obres més importants es troben a la vall de Boí. Aquest conjunt, que està format per diferents esglésies entre les quals destaquen Sant Climent i Santa Maria de Taüll, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. El seu misteri recau en el fet que, tot i la seva qualitat, la gran quantitat d'obres que es van produir i el bon estat de conservació, no es coneix cap document escrit sobre les pintures romàniques, ni sobre els encàrrecs, ni sobre el temps que van trigar a construir-se les esglésies, ni quin era el nom dels artistes. El desenvolupament del romànic català a la vall de Boí continua sent, a dia d'avui, un secret irresolt.
Un dels enigmes més importants és el del Mestre de Taüll, el pintor anònim del pantocràtor de l'església de Sant Climent de Taüll. Tot i no conèixer el seu nom, els experts coincideixen que en el seu estil es combinen trets bizantins, per la seva grandiositat; trets àrabs, per la cal•ligrafia que decora algunes sanefes, i trets mossàrabs, en les franges de colors que ocupen el fons pla. Gràcies al llibre de Cennino Cennini escrit al segle XV, en el qual s'explica com la formació dels pintors romànics durava com a mínim 13 anys, sabem que el misteriós Mestre de Taüll va ser el pintor més important del segle XII a Catalunya i un dels més importants d'Europa.
Quan contempla les pintures i l'obra arquitectònica de les esglésies romàniques de la vall de Boí, el visitant queda fascinat per la seva bellesa. Tot té un aire misteriós, les pedres ens parlen del seu passat i les pintures ens fan viure moments i situacions de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Pedraforca
El Pedraforca és, amb el permís de Montserrat, la muntanya més simbòlica de Catalunya. La seva bellesa i el seu curiós perfil fa que sigui un dels llocs més freqüentats per excursionistes d'arreu. Però el que molta gent desconeix són les diverses llegendes que relacionen aquesta muntanya màgica amb la bruixeria.
La més coneguda és la que explica que la muntanya s'omple de bruixes la nit de Sant Silvestre (31 de desembre), i que al segle IX va passar l'episodi següent: en un moment en què les bruixes estaven dividides en dos bàndols, van fer tant xivarri que fins i tot la terra va tremolar. Esporuguits, els veïns de Saldes es van encomanar a Sant Miquel, que, en escoltar les seves pregàries, va baixar a la Terra per dividir la muntanya en dos amb un cop d'espasa i posar fi a les disputes de les bruixes. Aquest fet explicaria la curiosa forma de la muntanya, així com l'origen místic de la tartera que la fa única.
Les pintures rupestres de Capçanes
Catalunya ha amagat un conjunt de pintures rupestres molt important fins a l'any 2006, quan dos escaladors van descobrir les primeres pintures de Capçanes, al Priorat. Des d'aleshores s'han estudiat i documentat aquestes restes, entre les quals hi ha un mural espectacular que és una de les mostres de pintura prehistòrica més importants de Catalunya. Entre altres, s'hi troba la representació d'un toro de 54 centímetres, un dels més grans documentats avui dia.
Però el que crida l'atenció d'aquest conjunt és un mural en què apareixen 27 figures humanes, de les quals 22 es troben en posició d'abatiment i derrota, mig morts, penjats... Tot plegat encara s'està estudiant, però els experts suposen que es tracta de la representació d'una matança o d'un sacrifici humà massiu. El que no se sap, de moment, és quins són els motius que els van portar a fer aquest sacrifici... i a deixar-ne constància a les parets de les coves.
El primer 'Poltergeist' a Barcelona
El primer cas documentat de ‘poltergeist' a Barcelona es va viure el 10 febrer de 1935. Poc després d'anar a dormir, uns sorolls van despertar la família Montroig Mendoza, que vivia al número 43 del carrer Francisco Giner, al barri de Gràcia. Un dels fills es va aixecar per comprovar si hi havia lladres i, quan va encendre el llum, els calaixos van començar a obrir-se i a caure sols amb gran virulència. Espantats, van avisar el vigilant de la demarcació, que va visitar el domicili acompanyat del sereno. Tot i no trobar cap resposta, finalment van marxar, ja que els sorolls havien parat.
Al dia següent, la nit de l'11 de febrer, els sorolls es van repetir i Enrique Montroig va decidir denunciar els fets a la Guàrdia Urbana. Uns agents de la delegació de Policia van dirigir-se a l'edifici per fer una investigació, que va acabar sense cap resultat. Ningú no semblava responsable dels fets misteriosos. Per tercer dia consecutiu, a les 19.30 h del 12 de febrer, diversos fenòmens estranys es van repetir al domicili, com la cadira que va caure dos cops seguits contra el terra, una forquilla que es va clavar als peus d'un membre de la família o una pluja de pedres al pati.
Finament, la família es va traslladar a un altre domicili de la mateixa finca, on no es van repetir els fets. Mai no s'han esbrinat les causes dels fenòmens, tot i que molts parapsicòlegs i experts en espiritisme els relacionen amb el fet que un dels fills de la família estava greument malalt.
Hospital del Tòrax de Terrassa
Si haguéssim de rodar una pel•lícula de por, l'Hospital del Tòrax de Terrassa seria el millor lloc per fer-ho. De fet, la productora Filmax va adquirir recentment una de les ales del recinte que cuidava pacients amb malalties respiratòries. L'Hospital del Tòrax, que va estar en funcionament entre el 1952 i el 1997, està envoltat de misteris, principalment pel gran nombre de pacients que s'hi van suïcidar.
Avui en dia, com a edifici abandonat, només coneixem els testimonis dels actors de les pel•lícules que s'hi han rodat (‘The Machinist', ‘Frágiles', ‘Ouija' o ‘Los sin nombre') i els dels treballadors de la residència psiquiàtrica La Pineda, allotjada en una altra ala de l'edifici. Els testimonis coincideixen que s'hi respira un ambient estrany, que hi fa una temperatura molt diferent que a l'exterior, que els aparells de gravació no funcionen gaire bé o que s'hi senten sorolls estranys. Així, doncs, no és estrany que els actors de ‘Frágiles', de Jaume Balagueró, anessin al lavabo de dos en dos durant el rodatge.
Els monestirs de Poblet i Santes Creus
Fundat al segle XII, Santa Maria de Poblet és considerat un dels monestirs cistercencs més importants d'Europa. A més és un dels punts amb més magnetisme de Catalunya, ja que durant molt de temps va ser el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó. Se'l considera el primer assaig d'arquitectura funerària gòtica a Catalunya.
No gaire lluny es troba el monestir de Santes Creus. El gran nombre de tombes i restes mortals fan que sigui considerat un indret amb energies especials i ple de misteris. L'escriptor Josep Pla se'n va fer ressò a ‘Tres guies': "Hi ha una cosa indefinible, misteriosa, complexa com la vida mateixa, que no té res a veure amb els detalls, amb els elements de bellesa innombrables que el monestir de Santes Creus conté: aquest element misteriós, inenarrable, és l'ambient, l'atmosfera, el clima que batega sobre aquest determinat punt de la terra. Aquest ambient que ens esborrona i ens subjuga, que ens encanta i ens fascina, d'on prové? On té les arrels? Què el produeix? Quina vibració espiritual el manté en una tensió que ens embolcalla en el moment d'entrar en el clos del monestir?".
Parador de Cardona
Sorolls estranys, aixetes obertes, aparicions fantasmagòriques, mobles fora de lloc... Són algunes de les experiències que els hostes de l'habitació 712 del Parador de Cardona han viscut. El Parador, inaugurat el 1972, està situat dins del castell de Cardona (segle IX), considerada la fortalesa medieval més important de Catalunya.
Explica la llegenda que Adalés, una jove cristiana del segle XI, va cometre l'error d'enamorar-se d'un musulmà i va ser condemnada a viure a la torre de la Minyona de la fortificació, on va acabar morint de pena. Es diu que la seva ànima continua vivint allà mateix, a la setena planta de l'hotel. L'habitació 712, on va estar engarjolada Adalés, està tancada permanentment –només es lloga sota petició expressa–, i els treballadors de neteja només hi entren de dos en dos.
La llum de Manresa
Com a conseqüència de la sequera que va patir Manresa l'any 1333, es va emprendre la construcció d'una séquia que havia de portar aigua del Llobregat als camps de cultiu del municipi. Les obres van començar a l'octubre de 1339, però el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, s'hi va oposar i el 1341 va imposar unes dures penes canòniques als consellers i ciutadans de Manresa que van provocar revoltes populars. Galceran Sacosta va morir poc després, i al novembre de 1345 el nou bisbe, Miquel de Ricomà, va firmar la reconciliació amb Manresa.
Diu la llegenda que el motiu que va fer que Miquel de Ricomà perdonés la ciutat de Manresa és el Misteri de la Llum, segons el qual la matinada del 21 de febrer de 1345 una llum procedent de Montserrat va travessar els vitralls de l'església del Carme de la vila, tot il·luminant l'altar de la Santíssima Trinitat. El bisbe Miquel de Ricomà ho hauria interpretat com un senyal diví, i per això va permetre la represa de la construcció de la séquia, que va finalitzar l'any 1383.
La Sagrada Família
S'ha parlat molt sobre els misteris de la vida d'Antoni Gaudí. Se'l coneix com ‘l'arquitecte de Déu' i sovint se l'ha relacionat amb la maçoneria, l'alquímia, els templers i, fins i tot, amb l'addicció als al•lucinògens, unes teories que mai no s'han pogut demostrar. Actualment, l'Associació Pro Beatificació de Gaudí atribueix a l'arquitecte dos miracles: el primer, que va curar les úlceres d'un veí de Canet de Mar; el segon, que una dona de Reus va recuperar la visió als dos ulls tot resant a Gaudí.
Una de les seves obres més destacades, la Sagrada Família, també és un focus de llegendes i misteris ocults. Un d'aquests és el que especula sobre el destí dels seus plànols. Es diu que, dues setmanes després de la mort de Gaudí, els documents i pertinences que tenia a la seva casa del Park Güell van ser venuts a un drapaire, mentre que els que estaven amagats a la Sagrada Família van ser cremats durant la Guerra Civil. Però, amb els anys, han aparegut alguns documents seus als Arxius Diocesans de Barcelona, i es diu que d'altres formen part de col·leccions privades. Qui sap si d'aquí uns anys apareixeran nous documents que ens revelaran alguns dels misteris que s'amaguen entre les parets de l'obra més important del modernisme català?
Jordi Cirach és creatiu en la comunicació i l'elaboració d'estratègies de màrqueting digital com a 'digital brand strategist' i 'social media strategist' per a agències de comunicació, empreses i institucions. També és formador i 'speaker' en xarxes socials, marca personal, 'influence marketing' i 'mobile live streaming', i compagina aquesta tasca amb la de redactor de continguts per a mitjans de comunicació especialitzats en cultura, tendències i noves tecnologies.