Els Centelles tornen a un dels escenaris barcelonins del 1936

La família del fotògraf rememora el moment en que va ser presa la imatge dels tres guàrdies d'assalt i el cavall

Bombardeig de Barcelona del 17 de març de 1938
Bombardeig de Barcelona del 17 de març de 1938
18 de juliol del 2011
Autor
Juan Carlos Moreno
El 19 de juliol de 1936, a Barcelona, Agustí Centelles va captar amb la seva càmera una imatge que, ben bé d'immediat, va donar la volta al món fins a convertir-se en una de les icones de la guerra civil espanyola: la de tres guàrdies d'assalt parapetats rere el cos d'un cavall mort que, amb els seus fusells, s'enfronten a uns revoltats que no veiem. Ahir 17 de juliol, un dia abans del 75è aniversari de l'aixecament militar que va provocar el conflicte, els fills del fotògraf, Sergi i Octavi, van voler recordar aquell dramàtic moment. I ho van fer amb una trobada al mateix lloc, la cantonada entre els carrers Diputació i Roger de Llúria, i a la mateixa hora, les 8.45, en que es va disparar la foto. A ella hi van ser convidats també els familiars de l'únic guàrdia d'assalt que s'ha pogut identificar i que apareix en primer terme a la imatge amb gorra i samarreta blanca. Es tracta de Mariano Vitini Flórez, mort el 1983 i que llavors comptava 28 anys. Un dels seus germans, José, apareix també en una altra instantània feta per Centelles el mateix dia, i tant aquest com un altre germà, Luis, es van distingir per la seva lluita contra el feixisme, primer a la guerra civil i després com a part de la Resistència francesa contra l'ocupació nazi. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, van tornar a Espanya per enderrocar el règim de Franco, que els va fer presoners i els va afusellar entre el 1944 i el 1945. Avui, tots dos compten amb un carrer a París.
L'acte d'ahir diumenge va culminar amb l'entrega d'una còpia de la foto que Agustí Centelles va fer de Mariano Vitini a la seva filla i néts. Finalment, tots ells es van fotografiar davant una gran reproducció de la famosa fotografia i amb la baioneta del fusell de Vitini, que la família ha conservat fins avui.