Els egipcis veneraven les mans dels seus enemics

Arqueòlegs troben per primera vegada les restes d'uns rituals, dels quals només es tenia constància per escrit

Restes de les mans trobades a l'excavació d'Avaris (Egipte)
Restes de les mans trobades a l'excavació d'Avaris (Egipte)
14 d'agost del 2012
Autor
Víctor Farradellas
Un equip d'arqueòlegs austríacs ha desenterrat 16 mans humanes en quatre fosses en l'excavació d'un palau a la ciutat d'Avaris, a Egipte. Dos dels pous són a la sala del tron i cadascun dels quals conté una mà de grans dimensions. Les restes daten de fa 3.600 anys, quan a Egipte governaven els hikses, un poble guerrer que provenia del nord de Canaan. Totes les extremitats corresponen a la mà dreta, i suposen la primera prova física trobada d'un ritual en què els guerrers oferien les mans a canvi d'or.

Així ho confirmen inscripcions egípcies posteriors, en les quals es recull que els guerrers, després de combatre, tallaven les mans dretes dels guerrers més valerosos i les presentaven als seus monarques per obtenir l'or del valor. Els governants creien que així es desposseïa eternament l'enemic de la seva força. Segons el director de l'excavació, cada fossa trobada correspon a un ritual diferent, i aquesta mena de cerimònies eren una pràctica força estesa entre els egipcis.

L'equip d'investigadors no ha pogut determinar a quins enemics pertanyen les mans, però no tenen cap dubte sobre qui és el monarca que encapçalava les cerimònies, el rei Khayan, que va governar aproximadament entre els anys 1610 i 1580 abans de Crist. La ciutat d'Avaris, capital de l'antic Egipte durant el regnat dels hikses, es coneix actualment com a Tell al-Daba i es troba al nord-est del delta del Nil.