Els habitants de Jamestown, la primera colònia anglesa assentada als Estats Units, van recórrer al canibalisme per sobreviure a la fam que va portar el dur hivern de 1609, i que es va allargar fins a l'any següent. Així ho ha confirmat un equip d'investigadors forenses del Museu d'Història Natural de la Smithsonian Institution, a Washington, després d'analitzar el crani d'una nena de 14 anys trobat recentment a l'assentament, que presenta uns talls que li van ser practicats per extreure'n el cervell.
Els primers colons anglesos van arribar a la costa de Virginia l'any 1607, i van construir el fort de Jamestown. Els primers temps a la colònia van ser molt durs, a causa de les dificultats que van trobar els nouvinguts per conrear la terra i dels enfrontaments que van mantenir amb les tribus locals d'indis powhatan. L'hivern de 1609 les males collites i les dures condicions atmosfèriques van portar a la població una gran escassetat i un terrible període de fam. Per sobreviure, la població va recórrer primer a alimentar-se de cavalls, gossos, gats, ratolins i serps, així com arrels de plantes i fins i tot articles fets amb cuir.
Probablement, com a últim recurs, la desesperació els va portar a recórrer al canibalisme, com han provat els signes de mutilació detectats en el crani de la jove víctima. Segons les anàlisis, el crani pertanyia a una nena de 14 anys, que els investigadors han batejat amb el nom de Jane. Presenta una sèrie de talls i una perforació a la part esquerra que, segons els científics, van ser evidentment practicats per l'home amb l'objectiu de desprendre la carn de l'os i extreure'n el cervell. El cervell és l'òrgan que més es deteriora després de la mort, raó per la qual probablement va ser el primer que els colons es van menjar, seguit de la llengua, les galtes i els músculs d'una cama.
Dels 500 habitants que vivien a Jamestown abans d'aquell període de fam, només 65 van sobreviure entre 1609 i 1610. Els científics no han pogut determinar encara, però, quants episodis de canibalisme es van produir i quants dels morts d'aquell període van servir d'aliment, ni tampoc si la jove desafortunada va morir per causes naturals o va ser assassinada per a l'ocasió. El que saben d'ella s'ha complementat amb una reconstrucció del seu rostre, que permet tenir una idea de com era i que serà exposat pròximament.
Els primers colons anglesos van arribar a la costa de Virginia l'any 1607, i van construir el fort de Jamestown. Els primers temps a la colònia van ser molt durs, a causa de les dificultats que van trobar els nouvinguts per conrear la terra i dels enfrontaments que van mantenir amb les tribus locals d'indis powhatan. L'hivern de 1609 les males collites i les dures condicions atmosfèriques van portar a la població una gran escassetat i un terrible període de fam. Per sobreviure, la població va recórrer primer a alimentar-se de cavalls, gossos, gats, ratolins i serps, així com arrels de plantes i fins i tot articles fets amb cuir.
Probablement, com a últim recurs, la desesperació els va portar a recórrer al canibalisme, com han provat els signes de mutilació detectats en el crani de la jove víctima. Segons les anàlisis, el crani pertanyia a una nena de 14 anys, que els investigadors han batejat amb el nom de Jane. Presenta una sèrie de talls i una perforació a la part esquerra que, segons els científics, van ser evidentment practicats per l'home amb l'objectiu de desprendre la carn de l'os i extreure'n el cervell. El cervell és l'òrgan que més es deteriora després de la mort, raó per la qual probablement va ser el primer que els colons es van menjar, seguit de la llengua, les galtes i els músculs d'una cama.
Dels 500 habitants que vivien a Jamestown abans d'aquell període de fam, només 65 van sobreviure entre 1609 i 1610. Els científics no han pogut determinar encara, però, quants episodis de canibalisme es van produir i quants dels morts d'aquell període van servir d'aliment, ni tampoc si la jove desafortunada va morir per causes naturals o va ser assassinada per a l'ocasió. El que saben d'ella s'ha complementat amb una reconstrucció del seu rostre, que permet tenir una idea de com era i que serà exposat pròximament.