Un mapa de la península Aràbiga desvela que les regions que van quedar al descobert amb la baixada del nivell del mar es van convertir en refugis ambientals i probablement van acollir les primeres comunitats humanes que van sortir de l'Àfrica durant més de 100.000 anys. Així ho defensa un estudi dut a terme a la Universitat de Birmingham, a Anglaterra, publicat a la revista 'Current Anthropology'.
Una plana fèrtil transformada en desert
Els arqueòlegs anglesos han trobat indicis de 60 jaciments arqueològics al llarg de la costa fins avui no documentats. Tenen construccions, evidències de xarxes de comerç, ceràmica decorada, animals domèstics i les restes d'una de les barques més antigues de la humanitat. El mateix estudi apunta que probablement sota les aigües del Golf Pèrsic n'hi ha molts més. La fundació d'aquestes comunitats va coincidir amb la inundació de la conca del Golf Pèrsic, fa uns 8000 anys. Sembla que aquestes comunitats van arribar-hi des del centre del Golf, desplaçats per l'augment del nivell de l'aigua que van enfonsar el paisatge fèrtil sota les aigües de l'Oceà Índic. La conca del Golf rebia aigua dels rius Tigris i Èufrates i era un lloc fèrtil abans del desert. També s'han trobat evidències que els humans moderns podrien haver estat a la regió molt abans que l'oasi estigués per damunt de l'aigua ja que els recents jaciments arqueològics trobats al Iemen i Oman contenen eines de pedra d'un estil molt diferent a les d'aquesta zona. Tot plegat planteja la possibilitat que els humans s'establissin en aquesta zona sud de la Península Aràbiga des de fa 100.000 anys, molt abans del que defensen els models actuals de les migracions prehistòriques, que situen la primera migració amb èxit a Aràbia entre 50.000 i 70.000 anys enrere.
Una plana fèrtil transformada en desert
Els arqueòlegs anglesos han trobat indicis de 60 jaciments arqueològics al llarg de la costa fins avui no documentats. Tenen construccions, evidències de xarxes de comerç, ceràmica decorada, animals domèstics i les restes d'una de les barques més antigues de la humanitat. El mateix estudi apunta que probablement sota les aigües del Golf Pèrsic n'hi ha molts més. La fundació d'aquestes comunitats va coincidir amb la inundació de la conca del Golf Pèrsic, fa uns 8000 anys. Sembla que aquestes comunitats van arribar-hi des del centre del Golf, desplaçats per l'augment del nivell de l'aigua que van enfonsar el paisatge fèrtil sota les aigües de l'Oceà Índic. La conca del Golf rebia aigua dels rius Tigris i Èufrates i era un lloc fèrtil abans del desert. També s'han trobat evidències que els humans moderns podrien haver estat a la regió molt abans que l'oasi estigués per damunt de l'aigua ja que els recents jaciments arqueològics trobats al Iemen i Oman contenen eines de pedra d'un estil molt diferent a les d'aquesta zona. Tot plegat planteja la possibilitat que els humans s'establissin en aquesta zona sud de la Península Aràbiga des de fa 100.000 anys, molt abans del que defensen els models actuals de les migracions prehistòriques, que situen la primera migració amb èxit a Aràbia entre 50.000 i 70.000 anys enrere.