No només són patrimoni material els edificis que els turistes fotografien dia i nit, o els objectes carn de museu o de col·leccionista. També hi ha elements patrimonials rere cada cantonada: als racons més insospitats, als carrers i paratges per on passem cada dia sense adonar-nos-en o, si més no, sense ser-ne conscients, sense fixar-nos-hi. Als paisatges urbans i rurals s’hi amaguen, sobretot, testimonis de la societat industrial que passen desapercebuts, es valoren poc o gens, i, fins i tot, es degraden o corren perill. Tot plegat també és patrimoni i mereix atenció, consideració i protecció. El projecte 'Museu al carrer' del mNACTEC vol registrar-lo, visibilitzar-lo i preservar-lo amb la participació de tothom. Visitem les quatre sales d’aquest museu a l’aire lliure.
El transport i les comunicacions
Vehicles i vies per arribar més lluny, més ràpid i amb més facilitat i comoditat. La Revolució Industrial escurça distàncies i modifica el territori. Del segle XIX ençà, és innegable la relació del traçat i les tecnologies de les carreteres i dels ferrocarrils amb l’evolució industrial i social. Els nous sistemes de transport i comunicacions de mercaderies i de persones van crear un paisatge singular: van 'llaurar' el país. Amb la modernització dels sistemes de transport i comunicació de les últimes dècades, aquesta xarxa és present encara, però en desús i en vies de desaparició: antics traçats de les carreteres, les travessies urbanes, els rètols de senyalització, les fites, les casetes de peons caminers, l’arbrat de carreteres, els sistemes de protecció, la tecnologia de l’obra pública, etc. Camins.
La publicitat i la informació
En les societats industrials, el ciutadà és, també, un consumidor de productes i serveis de tota mena, que escull condicionat pels missatges publicitaris de les empreses. La producció industrial va necessitar desenvolupar nous, amplis i intensos sistemes de publicitat dels productes que elaborava i, alhora, nous sistemes de visualització de l’activitat industrial i de la marca o les marques de cada corporació. Amb la seva singularitat, perviuen encara als nostres carrers nombrosos exemples d’identificació publicitària de destacades i primerenques campanyes de màrqueting, de singulars formes de comunicació industrial i empresarial, així com referents identificatius: anuncis ceràmics, plaques corporatives, elements publicitaris, sistemes d’identificació gremial... Compri, compri.
El comerç
Amb la industrialització, la societat va passar dels mercats on s’anava a vendre o a comprar un sol cop per setmana a les botigues que venen de tot a tothora. Aquest paisatge comercial singular i diferenciador en cada localitat, on es podia trobar quasi qualsevol cosa en un ampli ventall de comerços, l'un a tocar de l’altre, o tot plegat en un sol establiment, ha anat desapareixent de forma ràpida i alarmant en favor de nous sistemes comercials forans, uniformitzadors i impersonals. Els comerços de tota la vida han passat —la majoria— a millor vida, i els han substituït les franquícies, els supermercats i les grans superfícies. Aquest àmbit del projecte vol recollir el testimoniatge gràfic i el valor patrimonial, cultural, social i històric dels comerços antics, centenaris i singulars. Obert.
El lleure
Divertir-se, passar-s’ho bé. Nous moments, espais, espectacles i costums eixamplen i revolucionen l’oci a les societats avançades. L’existència de la societat industrial va comportar noves formes de distribuir, aprofitar i regular el temps del qual les persones disposaven fora de l’àmbit estrictament industrial i productiu. Així, el temps de lleure va permetre l’aparició de diverses activitats: el cinema, activitats esportives relacionades directament amb l’activitat industrial, reunions en espais socials associatius, el plantejament de conceptes d’esbarjo i lleure nous com ara el turisme, etc. Cada una d’aquestes activitats del temps de lleure de la societat industrial va deixar importants i destacats elements identificatius amb un alt valor patrimonial, cultural i social. A gaudir.
