Un nou catàleg digital registra tota la informació sobre com era la vida a les cases de pobres de l'Anglaterra victoriana. Són dades inèdites fins avui que s'han penjat a Internet. Es tracta de milers de cartes i informes intercanviats entre el Cardiff i el Llanfyllin Poor Law Unions –una mena de sindicats dels pobres– i els consells del govern que regulaven les cases de beneficència. Els documents –16.741 volums enquadernats de 1834 a 1900– han pogut ser ordenats, inventariats i digitalitzats gràcies a la feina de 200 voluntaris en un projecte dels Arxius Nacionals anomenat ‘Living the Poor Life'.
El nou catàleg digital serà una eina de treball bàsica per a la investigació social i històrica d'aquells que es veien obligats a viure a les cases de pobres, unes institucions assistencials creades inicialment a les parròquies i finalment assumides pel govern anglès. A banda de les condicions de vida de fa 150 anys, mostra també l'origen dels actuals estats del benestar. Els documents es refereixen a regulacions sobre la salut, l'educació dels desfavorits i els ajuts a l'emigració, però també a casos de corrupció del sistema i de violència familiar, pobresa i abandonament.
Durant els anys trenta del segle XIX bona part de les parròquies d'Anglaterra tenien cases de pobres amb condicions d'estada molt dures per dissuadir els ociosos. Per sufragar les despeses d'assistència, es van crear els anomenats Sindicats dels Pobres, els ‘Poor Law Unions', que també ajudaven els presos.
El nou catàleg digital serà una eina de treball bàsica per a la investigació social i històrica d'aquells que es veien obligats a viure a les cases de pobres, unes institucions assistencials creades inicialment a les parròquies i finalment assumides pel govern anglès. A banda de les condicions de vida de fa 150 anys, mostra també l'origen dels actuals estats del benestar. Els documents es refereixen a regulacions sobre la salut, l'educació dels desfavorits i els ajuts a l'emigració, però també a casos de corrupció del sistema i de violència familiar, pobresa i abandonament.
Durant els anys trenta del segle XIX bona part de les parròquies d'Anglaterra tenien cases de pobres amb condicions d'estada molt dures per dissuadir els ociosos. Per sufragar les despeses d'assistència, es van crear els anomenats Sindicats dels Pobres, els ‘Poor Law Unions', que també ajudaven els presos.