Si la tecnologia permet la recreació d'imatges tridimensionals de l'interior de les mòmies egípcies, també pot ser servir per revelar l'interior dels cossos que es conserven a l'antiga ciutat romana de Pompeia, calcinats per l'explosió del volcà Vesuvi el 24 d'agost de l'any 79. Tot just ara s'han donat a conèixer les primeres imatges dels 86 cossos de ciutadans romans que van morir coberts per les cendres i el fang fa 1.900 anys.
La cendra que es va dipositar sobre els cossos es va endurir i va formar una capa amb la forma de la roba i els músculs. En un principi els arqueòlegs van utilitzar guix per omplir el buit entre la capa de cendra i els ossos, i això va permetre la recuperació del cossos en la posició exacta en la qual van morir. Però ara les restes dels cossos han estat estudiades i restaurades més profundament pels tècnics del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. A través de tomografies axials computeritzades han pogut observar el que s'amaga dins les mòmies de Pompeia amb més detall.
Les tècniques avançades d'imatgeria —que utilitzen escàners d'alta definició— han permès recrear encara amb més realisme detalls dels cossos. I una de les primeres curiositats l'han trobat en les dents: la majoria de les víctimes conserven les dents en molt bon estat, malgrat que a la època no existia l'odontologia i la higiene dental era absolutament precària. La raó és, segurament, la bona dieta que seguien el habitants de Pompeia, amb la ingesta de molts pocs sucres. Les primeres conclusions també indiquen que hi havia víctimes de totes les edats, cosa que posa en dubte la idea segons la qual els més joves s'havien aconseguit escapar de l'erupció. També s'han detectat molts ossos trencats, la qual cosa fa pensar que molts ciutadans no van morir ofegats per la densitat de l'ambient, sinó per l'impacte mateix de les roques volcàniques.
La cendra que es va dipositar sobre els cossos es va endurir i va formar una capa amb la forma de la roba i els músculs. En un principi els arqueòlegs van utilitzar guix per omplir el buit entre la capa de cendra i els ossos, i això va permetre la recuperació del cossos en la posició exacta en la qual van morir. Però ara les restes dels cossos han estat estudiades i restaurades més profundament pels tècnics del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. A través de tomografies axials computeritzades han pogut observar el que s'amaga dins les mòmies de Pompeia amb més detall.
Les tècniques avançades d'imatgeria —que utilitzen escàners d'alta definició— han permès recrear encara amb més realisme detalls dels cossos. I una de les primeres curiositats l'han trobat en les dents: la majoria de les víctimes conserven les dents en molt bon estat, malgrat que a la època no existia l'odontologia i la higiene dental era absolutament precària. La raó és, segurament, la bona dieta que seguien el habitants de Pompeia, amb la ingesta de molts pocs sucres. Les primeres conclusions també indiquen que hi havia víctimes de totes les edats, cosa que posa en dubte la idea segons la qual els més joves s'havien aconseguit escapar de l'erupció. També s'han detectat molts ossos trencats, la qual cosa fa pensar que molts ciutadans no van morir ofegats per la densitat de l'ambient, sinó per l'impacte mateix de les roques volcàniques.
