Els víkings que fa prop de mil anys van habitar el territori que actualment ocupa la població de Flakstad, a les illes noruegues de Lofoten, enterraven els seus morts acompanyats d'esclaus decapitats. Així ho han determinat els resultats d'un estudi de la Universitat d'Oslo, després d'analitzar deu esquelets que descansaven en sis tombes descobertes durant la dècada de 1980.
L'objectiu dels investigadors era trobar resposta a una sèrie de característiques apreciades a les sis tombes analitzades: tres d'elles estaven compartides, de manera que en una hi havia tres persones enterrades i en les dues restants, dues. A més, a cada una de les tombes compartides descansava un cadàver complet, mentre que als altres quatre esquelets els faltava el cap.
L'estudi va començar amb una anàlisi d'ADN a tots els cossos, que va determinar que no tenien relacions de parentesc entre ells. A continuació, els investigadors van estudiar la quantitat d'àtoms de nitrogen i de carboni que contenien els ossos, de manera que van poder conèixer l'alimentació que van portar al llarg de la seva vida. Els resultats van mostrar grans diferències entre els individus: els que es van enterrar sencers van tenir una alimentació rica en proteïnes tant marines com terrestres, a base de peix, carn de vaca i d'ovella i llet. Les quatre persones decapitades, en canvi, consumien només els productes que els proporcionava el mar, essencialment peix.
Les hipòtesis sorgides d'aquests descobriments són que quan els víkings de les classes socials més elevades morien, acostumaven a ser enterrats acompanyats dels seus esclaus. Aquests eren sacrificats i decapitats, encara que les proves no han permès determinar si se'ls tallava el cap abans o després de morir. Finalment eren enterrats al costat del seu amo a mode d'adorn funerari. Aquesta teoria se sustenta també en els signes de maltractament detectats en els quatre suposats esclaus, que demostren que van ser lligats de mans i peus.
No només els esclaus acompanyaven els morts a la tomba. Un gran aixovar adornava els nínxols, compost per armes, joies, pintes, accessoris de roba, ganivets i ossos d'animals. Aquestes peces han proporcionat més dades sobre els diferents nivells de riquesa social dels habitants del poblat.
L'estudi, liderat per l'arqueòloga Elise Naumann, ha estat publicat a la revista ‘Journal of Archaeological Science'.
L'objectiu dels investigadors era trobar resposta a una sèrie de característiques apreciades a les sis tombes analitzades: tres d'elles estaven compartides, de manera que en una hi havia tres persones enterrades i en les dues restants, dues. A més, a cada una de les tombes compartides descansava un cadàver complet, mentre que als altres quatre esquelets els faltava el cap.
L'estudi va començar amb una anàlisi d'ADN a tots els cossos, que va determinar que no tenien relacions de parentesc entre ells. A continuació, els investigadors van estudiar la quantitat d'àtoms de nitrogen i de carboni que contenien els ossos, de manera que van poder conèixer l'alimentació que van portar al llarg de la seva vida. Els resultats van mostrar grans diferències entre els individus: els que es van enterrar sencers van tenir una alimentació rica en proteïnes tant marines com terrestres, a base de peix, carn de vaca i d'ovella i llet. Les quatre persones decapitades, en canvi, consumien només els productes que els proporcionava el mar, essencialment peix.
Les hipòtesis sorgides d'aquests descobriments són que quan els víkings de les classes socials més elevades morien, acostumaven a ser enterrats acompanyats dels seus esclaus. Aquests eren sacrificats i decapitats, encara que les proves no han permès determinar si se'ls tallava el cap abans o després de morir. Finalment eren enterrats al costat del seu amo a mode d'adorn funerari. Aquesta teoria se sustenta també en els signes de maltractament detectats en els quatre suposats esclaus, que demostren que van ser lligats de mans i peus.
No només els esclaus acompanyaven els morts a la tomba. Un gran aixovar adornava els nínxols, compost per armes, joies, pintes, accessoris de roba, ganivets i ossos d'animals. Aquestes peces han proporcionat més dades sobre els diferents nivells de riquesa social dels habitants del poblat.
L'estudi, liderat per l'arqueòloga Elise Naumann, ha estat publicat a la revista ‘Journal of Archaeological Science'.
