Coves, cabassos, paneres, senalls, sàrries o arganells són només alguns dels objectes que s'elaboraven en el taller d'un cisteller. En la confecció de cada un d'aquests atuells de fibra, l'artesà havia de demostrar la seva destresa entreteixint tiges principalment de vímets, però també de canyes fines, joncs, palmes o fulles de margalló; tot materials flexibles d'origen vegetal i fàcils de treballar que es trobaven en el seu entorn natural.
Ara bé,la confecció era el darrer pas d'un procés que començava molt abans. I és que sovint, el cisteller també s'ocupava de la recol·lecció de les matèries primeres. Fins no fa tant, per exemple, el mateix artesà tenia cura de plantar les vimeteres i de fer-ne el seguiment fins que estaven preparades per collir-les. Llavors s'assecaven al sol o a l'ombra i es pelaven segons les tonalitats de la tija que es volguessin aconseguir.
Teles, carbó i vi
Per a la recol·lecció de vímets calien eines com el falçó (una falç petita), el partidor i estaques per arreplegar la canya. Les tisores i els ganivets també eren necessaris per tallar la palma o les fulles del margalló, en cas que s'optés per altres tipus de vegetals. I un cop adobada la matèria primera, les agulles, els petinadors i les pues ajudaven a entreteixir les fibres. Els cistells i paners es començaven pel cul, d'on sortien els muntants sobre els quals es començava a construir la peça fins que adquiria la mida desitjada. Llavors només feia falta afegir-hi la vora i les nanses. Si bé ja fa anys que el plàstic ha substituït molts dels objectes que elaborava el cisteller, les fires artesanals i els cursos de cistelleria asseguren la conservació d'aquest ofici tradicional.
Maduixes i pollets
Un bon cistell havia tenir la forma adequada per no malmetre allò que s'hi transportava. Per això, l'artesà utilitzava el seu enginy per adaptar el treball a les necessitats del consumidor. Així, el cistell dels maduixots —de poca alçària— servia per recollir i exposar al mercat els fruits del bosc. La pollera diposava d'una tapa mòbil per poder-hi engabiar les aus i la cargolera tenia una boca ben petita per retenir els cargols. Els carnissers feien ús del cove de la matança, una panera rodona que servia per exposar les millors carns; els pagesos utilitzaven el cove de pallar, un estri que servia per recollir la palla. Ara bé, l'únic de tots que encara s'utilitza amb freqüència és el cistell dels bolets, imprescindible per als qui s'endinsen al bosc quan arriba la tardor.
Ara bé,la confecció era el darrer pas d'un procés que començava molt abans. I és que sovint, el cisteller també s'ocupava de la recol·lecció de les matèries primeres. Fins no fa tant, per exemple, el mateix artesà tenia cura de plantar les vimeteres i de fer-ne el seguiment fins que estaven preparades per collir-les. Llavors s'assecaven al sol o a l'ombra i es pelaven segons les tonalitats de la tija que es volguessin aconseguir.
Teles, carbó i vi
Per a la recol·lecció de vímets calien eines com el falçó (una falç petita), el partidor i estaques per arreplegar la canya. Les tisores i els ganivets també eren necessaris per tallar la palma o les fulles del margalló, en cas que s'optés per altres tipus de vegetals. I un cop adobada la matèria primera, les agulles, els petinadors i les pues ajudaven a entreteixir les fibres. Els cistells i paners es començaven pel cul, d'on sortien els muntants sobre els quals es començava a construir la peça fins que adquiria la mida desitjada. Llavors només feia falta afegir-hi la vora i les nanses. Si bé ja fa anys que el plàstic ha substituït molts dels objectes que elaborava el cisteller, les fires artesanals i els cursos de cistelleria asseguren la conservació d'aquest ofici tradicional.
Maduixes i pollets
Un bon cistell havia tenir la forma adequada per no malmetre allò que s'hi transportava. Per això, l'artesà utilitzava el seu enginy per adaptar el treball a les necessitats del consumidor. Així, el cistell dels maduixots —de poca alçària— servia per recollir i exposar al mercat els fruits del bosc. La pollera diposava d'una tapa mòbil per poder-hi engabiar les aus i la cargolera tenia una boca ben petita per retenir els cargols. Els carnissers feien ús del cove de la matança, una panera rodona que servia per exposar les millors carns; els pagesos utilitzaven el cove de pallar, un estri que servia per recollir la palla. Ara bé, l'únic de tots que encara s'utilitza amb freqüència és el cistell dels bolets, imprescindible per als qui s'endinsen al bosc quan arriba la tardor.