Entrevista a l'actriu Mont Plans

Amb La Cubana va fer 'Cómeme el coco negro' i 'Teresina SA', i amb Dagoll Dagom, 'Flor de Nit' i 'Historietes'. Fa anys que és a dalt dels escenaris però mai no se n'ha cansat: Campanades de Boda és el darrer espectacle on participa.

Les principals produccions catalanes dels darrers vint-i-cinc anys van associades directament o indirectament al nom de Mont Plans.
He tingut molta sort de formar part de companyies fantàstiques, però també he fet espectacles de petit format, potser més personals. Els darrers anys he treballat a Chaise longue, un obra que he fet en solitari. Ha anat molt bé, però la producció ha estat més complicada.

Guarda algun espectacle al calaix?
Fa set o vuit anys vaig voler posar en marxa un monòleg sobre Ermessenda, una de les dones amb més poder a la Catalunya del segle XI. El vaig escriure a quatre mans amb l'Anna Cortadellas i amb l'assessorament de l'historiador Antoni Pladevall. Ara se n'ha fet una telesèrie i qui més qui menys n'ha sentit parlar, però fa uns anys era una autèntica desconeguda.

Què la va atreure d'aquesta dona?
Vaig descobrir la seva història en un llibret d'Ángeles Irissarri. Indagant una mica més, vaig submergir-me en un món de dones medievals catalanes que proposaven un política de pau. De fet, una dona mai no vol enviar un fill o un home a la guerra.

I no li feia por portar un tema històric tan complex a escena?
Era un monòleg rigorós i amb un to divulgatiu, però era massa minoritari per fer-lo viable econòmicament. Hi havia cançons intercalades i estava articulat per poder explicar el context del moment. Com vivia aquella dona? Com vestia? Com menjava? Quina era la seva activitat quotidiana? Com va ser la seva cerimònia de casament?

Ara, precisament, vostè interpreta una obra de teatre que parodia els casaments.
Sí, amb La Cubana som al Tívoli, amb l'obra Campanades de boda. Casar-se és una gran paròdia. De fet, riem d'una de les tradicions més antigues de la nostra història. La necessitat de riure i fer festa el dia del casament ve de molts segles enrere, fins i tot de molt abans d'Ermessenda.