L'alarma generada a la Unió Europea pels cogombres afectats pel bacteri ‘E.coli', que ha causat víctimes mortals a Alemanya i altres països, ha fet recordar una dita tan vella com assenyada: amb les coses de menjar no s'hi juga. En moments puntuals, i més en temps contemporanis, la manipulació dels aliments o la fatalitat han jugat contra la salut pública.
Un d'aquests malsons actuals té arrels antigues. Les primeres notícies de l'encefalopatia espongiforme bovina, coneguda com la malaltia de les vaques boges, són del segle IV. Els romans ja van advertir que el bestiar, de manera esporàdica, patia símptomes nerviosos. Es tardaria força a detectar que la ingestió de determinades parts dels animals malalts provocava en els humans efectes funestos. L'origen de tot plegat va ser la mort d'una vaca el 1984 al Regne Unit. Centenars de milers d'animals sacrificats com a mesura preventiva d'aleshores ençà no han impedit que la malaltia, que té un període d'incubació de quatre a cinc anys, s'hagi introduït entre les persones i que el nombre d'afectats, sovint amb conseqüències irreversibles, hagi d'incrementar-se.
A Espanya, el 1981, la ingesta d'oli de colza manipulat i venut fraudulentament com a oli d'oliva va matar un miler de persones i va enverinar-ne 60.000, de les quals 25.000 esdevindrien malaltes cròniques. La polèmica científica sobre la causa real de l'emmetzinament massiu va fer que no pogués establir-se quin havia estat l'agent tòxic responsable de tot.
També va ser criminal el cas de l'adulteració de llet per a nadons descobert a la Xina el 2008. Vint-i-dues empreses van estar implicades en la contaminació de productes lactis amb melamina —no confongueu amb melanina—, un component tòxic que s'agregava per fingir un contingut elevat de proteïnes. Gairebé 300.000 nadons van ser víctimes de tal pràctica, i alguns van morir. Un cas de mala llet, evidentment. Ara, els cogombres han estat els darrers a afegir-se a la llista negra de viandes maleïdes. I tant de bo siguin això: els darrers.
Un d'aquests malsons actuals té arrels antigues. Les primeres notícies de l'encefalopatia espongiforme bovina, coneguda com la malaltia de les vaques boges, són del segle IV. Els romans ja van advertir que el bestiar, de manera esporàdica, patia símptomes nerviosos. Es tardaria força a detectar que la ingestió de determinades parts dels animals malalts provocava en els humans efectes funestos. L'origen de tot plegat va ser la mort d'una vaca el 1984 al Regne Unit. Centenars de milers d'animals sacrificats com a mesura preventiva d'aleshores ençà no han impedit que la malaltia, que té un període d'incubació de quatre a cinc anys, s'hagi introduït entre les persones i que el nombre d'afectats, sovint amb conseqüències irreversibles, hagi d'incrementar-se.
A Espanya, el 1981, la ingesta d'oli de colza manipulat i venut fraudulentament com a oli d'oliva va matar un miler de persones i va enverinar-ne 60.000, de les quals 25.000 esdevindrien malaltes cròniques. La polèmica científica sobre la causa real de l'emmetzinament massiu va fer que no pogués establir-se quin havia estat l'agent tòxic responsable de tot.
També va ser criminal el cas de l'adulteració de llet per a nadons descobert a la Xina el 2008. Vint-i-dues empreses van estar implicades en la contaminació de productes lactis amb melamina —no confongueu amb melanina—, un component tòxic que s'agregava per fingir un contingut elevat de proteïnes. Gairebé 300.000 nadons van ser víctimes de tal pràctica, i alguns van morir. Un cas de mala llet, evidentment. Ara, els cogombres han estat els darrers a afegir-se a la llista negra de viandes maleïdes. I tant de bo siguin això: els darrers.
