Un estable cremat revela com era la vida al Pirineu a l'edat del ferro

La localització de les restes carbonitzades d'un estable a Bellver de Cerdanya ha permès saber com era la vida quotidiana dels habitants del nord de Catalunya fa 2.000 anys

Il·lustració que recrea la distribució que podia tenir l'edifici a l'edat del ferro localitzat a Bellver de Cerdanya
Il·lustració que recrea la distribució que podia tenir l'edifici a l'edat del ferro localitzat a Bellver de Cerdanya UAB
2 de juny del 2024
Autor
Rut Sebastià

Les restes d'un estable cremat fa 2.200 anys que es conserven al jaciment arqueològic Tossal de Baltarga, a Bellver de Cerdanya, han revelat com es vivia al Pirineu a l'edat del ferro. Els investigadors han pogut investigar els patrons econòmics d'una llar i d'una unitat productiva que fins ara no s'havien documentat mai en cap altre jaciment d'aquesta època a la façana mediterrània de la península Ibèrica. 

L'estudi ha permès analitzar l'espai tal com era a la segona meitat del segle III aC. L'edifici tenia dues plantes, un estable a baix i un pis d'ús polivalent a la part superior. A l'estable, s'hi han trobat les restes carbonitzades d'un cavall, de quatre ovelles i d'una cabra, juntament amb objectes de valor com una arracada d'or amagada dins d'una olla o un piquet de ferro. El pis superior estava dividit en diversos espais d'emmagatzematge i producció tèxtil. S'hi han trobat eines que podrien haver servit per filar i teixir la llana de les ovelles i les cabres que vivien a l'estable. 

Els arqueòlegs asseguren que els objectes trobats indiquen una activitat econòmica complexa dels pobladors de l'assentament, els quals es dedicaven a la ramaderia, l'agricultura, la gestió del bosc i la mineria. La troballa de diverses monedes d'Empòrion i del sud de la Gàl·lia demostren també un comerç modest que, malgrat el baix grau de desenvolupament urbà, tecnològic i productiu dels cerretani, pobladors de la Cerdanya, era en molts aspectes comparable al d'altres comunitats de l'edat del ferro.