Una estatueta romana del segle II podria representar la síndrome de Crouzon

Es tracta del primer cop que es troben evidències de la presència de la síndrome de Crouzon al món grecoromà

Els arqueòlegs van trobar aquesta estatueta en un jaciment de l'antiga ciutat romana Bracara Augusta
Els arqueòlegs van trobar aquesta estatueta en un jaciment de l'antiga ciutat romana Bracara Augusta Museu d’Arqueologia D. Diogo de Sousa
16 de gener del 2025
Autor
Ariadna Pons Soler
Guardar a favorits

Unes excavacions arqueològiques a Bracara Augusta, actual ciutat portuguesa de Braga, han permès descobrir una figura de bronze que podria representar la síndrome de Crouzon. La peça té l'origen en els romans del segle II i aquesta és la primera vegada que s'han trobat evidències del trastorn representat en l'art romà.

L'estatueta presenta uns trets facials singulars, com uns ulls protuberants, desviació ocular i asimetria facial, unes característiques que es relacionen amb aquest trastorn poc freqüent que afecta la manera com es desenvolupen el cap i el rostre dels nadons. Aquestes peculiaritats han permès als investigadors aplicar la tècnica d'iconodiagnòstic, que consisteix a buscar trastorns i malalties del passat a través d'avaluacions clíniques que utilitzen l'art.

Un altre tret que ha cridat l'atenció dels experts és que la figura sosté una serp enroscada en un bastó, atribut que els romans relacionaven amb divinitats de la salut com Asclepi o la seva filla Higiea. L'associació entre la dona de la figura trobada i aquests deus suggereix alguna connexió entre els cultes a la salut i la protecció que es portava a terme a Bracara Augusta.

Malgrat que a l'època romana no tenien coneixement d'aquest trastorn, una troballa com aquesta permet veure de quina manera va impactar en la societat del moment i com es va representar culturalment l'afecció.