Fins ara, els experts sabien que l'home de Neandertal va viure a Europa fa 400.000 anys, mentre que es considerava que l'Homo sapiens havia aparegut a la zona fa 50.000 anys, de manera que hi hauria un període de convivència entre les dues famílies abans que desapareguessin els del primer grup.
Ara, dos estudis publicats a les revistes Science i Nature expliquen que aquest encreuament hauria començat fa 50.500 anys i que hauria acabat 7.000 anys després, període en què diverses generacions d'híbrids es van reproduir i que haurien deixat una empremta genètica que encara té impacte en l'actualitat.
Ambdós estudis coincideixen en el fet que els gens dels neandertals que van subsistir eren aquells que tenien un valor adaptatiu important, relacionats amb la pigmentació de la pell, la resposta immunitària o el metabolisme. També apunten que gairebé tots els humans actuals som descendència dels mateixos encreuaments entre l'home de Neandertal i l'Homo sapiens.
Aquests resultats s'han obtingut gràcies a l'examinació de genomes humans moderns d'arreu del món, amb l'objectiu d'indagar en l'ascendència neandertal compartida, esbrinar quan es van aparellar els humans amb els neandertals i alhora identificar quins trets són els que han proporcionat beneficis adaptatius als humans.