El novembre de 2022 es va fer un descobriment sorprenent al jaciment d'Irulegi, a Navarra. L'anomenada mà d'Irulegi, una peça de bronze de 2.100 anys d'antiguitat que conservava les que es creien les primeres paraules escrites en bascònic, l'antecedent de l'èuscar, van revolucionar la recerca sobre l'origen d'aquesta llengua. Un any després, els treballs per desxifrar la inscripció han conduït a la publicació d'un estudi a la revista Antiquity que aporta noves dades sobre aquesta recerca.
Les principals novetats que presenta l'article A vasconic inscription on a bronze hand: writing and rituality in the Iron Age Irulegi settlement són, d'una banda, la lectura diferenciada de la primera paraula identificada a la inscripció: "Sorioneke", en la seva versió esgrafiada, i "Sorioneku", en la seva versió puntejada. I, de l'altra, el canvi del primer signe de la segona línia, que es transcriu ara com "ku" en comptes de "et". El desxifrat de la primera paraula no permet certificar (encara que es manté com a hipòtesi) l'ús de la llengua bascònica en l'àrea geogràfica en la qual va ser descoberta, i, per tant, no permet encara determinar l'origen de la llengua basca.
L'article, signat per Mattin Aiestaran –arqueòleg de la Societat de Ciències Aranzadi i director de les excavacions–, Javier Velaza –catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona– i Joaquín Gorrochategui –catedràtic de Lingüística Indoeuropea de la Universitat del País Basc–, també contextualitza el poblat d'Irulegi, que va ser fundat en l'edat del bronze i va estar ocupat fins al primer terç del segle I aC, quan el jaciment va ser atacat i abandonat.