"Fer cinema històric és massa car"

Trenta-cinc anys de carrera i vint-i-tres films…
Surt a una mitjana de gairebé pel·lícula per any des de que vaig fer la meva productora a finals del 1985. Aviat està dit! He treballat molt, però aquest any m'he permès un petit 'break': he fet la volta al món en cinquanta-quatre dies.

I en tants anys de carrera no ha fet cap pel·lícula històrica.
Si no n'he fet cap és per una qüestió purament econòmica, una pel·lícula d'aquest tipus és massa cara.

Però s'ho ha plantejat alguna vegada?
Encara guardo al calaix un guió "Qui paga, mana" escrit per Maria Aurèlia Capmany. Era una pel·lícula ambientada a la Barcelona dels anys quaranta. Volíem retratar la burgesia catalana del franquisme a partir d'un personatge que s'assemblava a l'empresari metal·lúrgic i alcalde de Barcelona Miquel Mateu, conegut popularment com 'el Mateu dels Ferros'.

Recuperarà aquell projecte?
No, la conjuntura no hi ajuda, estem fora de mercat, la gent està perdent l'hàbit d'anar al cinema i reprendre aquell projecte seria massa arriscat. Hem de repensar la indústria i buscar més sinergies amb la televisió. De fet, a inicis del proper any començaré el rodatge d'una pel·lícula per a la televisió sobre Mercè Rodoreda. Ja hem fet el càsting.

I en quina faceta de l'escriptora us centrareu?
Portarà per títol 'Un berenar a Ginebra'. L'origen de tot plegat ve d'un llibre de memòries de Josep Maria Castellet, on explica la seva trobada amb Mercè Rodoreda a Suïssa durant els Jocs Florals del 1973. L'acció s'articula al voltant de la història d'aquest encontre i la Rodoreda parla a partir de frases que he extret d'entrevistes a l'autora de 'Mirall trencat' i 'La plaça del Diamant'.

Serà, per tant, un film sobre l'exili.
Sobre l'exili i moltes coses més, la infància, la guerra, el sentit de pertànyer a una llengua i a una cultura amb tants problemes com la nostra. Rodoreda era una dona que vorejava el secretisme i, parlant de l'exili, es protegia del dolor de la seva pròpia vida. Només a les cartes que va escriure a Anna Murià es deixa anar i explica el seu íntim i constant patiment.