La traducció d'una inscripció epigràfica en grec de fa 1.800 anys ha permès als historiadors conèixer de primera mà una forma particular de reclutar soldats a una antiga ciutat romana, la d'Enoanda, a l'actual Turquia. En el text es parla de Lucius Septimius Flavianus Flavillianus, un campió de lluita lliure i pancraci —una violenta i fins i tot letal combinació de boxa i lluita, en la qual, menys treure els ulls i mossegar el contrincant, tot estava permès— que va ser contractat per reclutar nous soldats i conduir-los fins a Hieràpolis, a Síria. I va destacar tant en aquesta feina que a la seva mort es va decretar que fos considerat una figura de culte i passés a formar part del grup dels herois llegendaris. La inscripció que ara s'ha traduït formava precisament part de la base de l'estàtua que se li va erigir.
L'interès de la inscripció és gran sobretot perquè a l'antiga Roma no eren gens freqüents els casos de conversió en herois de ciutadans comuns, per molt campions i grans atletes que fossin. I Flavillianus ho era, no n'hi ha cap dubte: segons es llegeix en una altra inscripció d'Enoanda, va guanyar diverses corones per les seves victòries als jocs sagrats. Això li va procurar una gran fama, que va aprofitar un cop va passar a treballar com a reclutador, tot i que la inscripció no deixa clar si ell mateix es va allistar o no a l'exèrcit. De fet, el text tampoc no especifica la raó per la qual Flavillianus es va convertir en reclutador. Segons el doctor Nicholas Milner, de l'Institut Britànic a Ankara, que és qui ha estudiat la inscripció, la raó bé podria ser l'honor, la possibilitat de sobresortir encara més en una comunitat que l'admirava pels seus triomfs atlètics. Per la seva banda, també la comunitat resultava beneficiada de la seva feina, ja que el campió, gràcies a la seva fama, constituïa un irresistible element d'atracció per a nous reclutes, fet que sens dubte devia plaure a les autoritats romanes.
L'interès de la inscripció és gran sobretot perquè a l'antiga Roma no eren gens freqüents els casos de conversió en herois de ciutadans comuns, per molt campions i grans atletes que fossin. I Flavillianus ho era, no n'hi ha cap dubte: segons es llegeix en una altra inscripció d'Enoanda, va guanyar diverses corones per les seves victòries als jocs sagrats. Això li va procurar una gran fama, que va aprofitar un cop va passar a treballar com a reclutador, tot i que la inscripció no deixa clar si ell mateix es va allistar o no a l'exèrcit. De fet, el text tampoc no especifica la raó per la qual Flavillianus es va convertir en reclutador. Segons el doctor Nicholas Milner, de l'Institut Britànic a Ankara, que és qui ha estudiat la inscripció, la raó bé podria ser l'honor, la possibilitat de sobresortir encara més en una comunitat que l'admirava pels seus triomfs atlètics. Per la seva banda, també la comunitat resultava beneficiada de la seva feina, ja que el campió, gràcies a la seva fama, constituïa un irresistible element d'atracció per a nous reclutes, fet que sens dubte devia plaure a les autoritats romanes.