Fontana: "Abans de pronunciar-se, que escoltin la meva conferència"

Què pensen els historiadors del simposi ‘Espanya contra Catalunya'

Façana de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona
Façana de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona Josep Renalias / Wikimedia Commons
11 de desembre del 2013
Autor
Redacció
El simposi ‘Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)', que compta amb la participació de prestigiosos historiadors catalans de diverses tendències i sensibilitats, s'ha convertit en l'ull de l'huracà mediàtic arran de les accions legals anunciades el dimarts passat per la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, "per incitació a l'odi i a la violència". Díez va equiparar "l'independentisme al nazisme". Immediatament després de les declaracions anunciant que duria el congrés a l'Agència Europea de Drets Humans i a la Fiscalia, el Partit Popular de Catalunya i Ciutadans també van decidir dur el simposi, que se celebrarà de demà a dissabte a l'Institut d'Estudis Catalans, davant la justícia.

"Un congrés científic que busca contribuir al coneixement de la història"

El simposi està organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d'Estudis Històrics i s'emmarca en els actes del Tricentenari del 1714. El seu director, l'historiador Jaume Sobrequés, ha dit a SÀPIENS que "es tracta d'un congrés científic que busca contribuir al coneixement de la història i que el títol és una realitat objectiva i irrebatible". Amb una contundència similar ha respost el catedràtic d'Història Contemporània de la UAB Josep M. Solé i Sabaté, que ha qualificat la reacció d'UPyD com un "acte d'intimidació intel·lectual propi d'un estat dictatorial. Tothom té dret a parlar del que vulgui, només faltaria". I ha afegit que "el fet d'acusar-nos de falsificar la història desprestigia tota la universitat catalana, però també l'espanyola, perquè en aquest congrés hi ha nombrosos catedràtics catalans i, que jo sàpiga, la potestat d'atorgar una càtedra és de l'Estat". Per Solé i Sabaté, el més trist és que "no hi hagi col·legues de professió espanyols honestos que es pronunciïn respecte a això". Per la seva banda, el doctor en Història Moderna de la UB Àngel Casals considera: "A jutjar pel programa, per la diversitat dels ponents que hi participaran —alguns no precisament sospitosos de radicalisme— i el nivell de tothom, és evident que aquest simposi no és una ‘pamfletada'".

"Censura preventiva"
El catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra Josep Fontana, que farà la lliçó inaugural amb una conferència sobre els 300 anys de conflicte polític d'Espanya amb Catalunya, ha comentat a SÀPIENS que el que ell demana és que "escoltin la meva conferència i que, després, si ho desitgen, estic disposat a debatre argument per argument. Però el que ha passat amb aquest afer és ni més ni menys que censura preventiva. Hem de ser jutjats pel que diem, no abans". De totes maneres, per Fontana, el títol del congrés, tot i ser legítim, no és afortunat. "Quan fas un atac, la millor estratègia és començar suaument i deixar els arguments de pes per a quan t'estiguin escoltant. Un títol així és, possiblement, un desafiament innecessari". Per la seva banda, el catedràtic d'Història Contemporània de la UB Andreu Mayayo considera que "sense prejutjar el contingut d'unes ponències que estic convençut que tindran un gran interès, un títol com aquest és desafortunat. En un congrés científic, les coses no són blanques o negres". I afegeix: "Sense aquest títol haurien pogut afegir-se al simposi hispanistes de renom que haguessin donat a tot plegat encara més autoritat moral per combatre els embats de la Rosa Díez i companyia".