El 2003 Francesc Ribera Titot va presentar un disc que recuperava l'obra del trobador Guillem de Berguedà. "Quan vaig començar el projecte, em va sorprendre que hi hagués més estudis d'ell en alemany i italià que en català", explica.
Nascut al vescomtat de Berguedà al voltant de l'any 1130, els trenta-dos sirventesos que se'n conserven es consideren un dels millors exemples d'aquest gènere poètic i alguns van servir de model a Dante Alighieri. En canvi, es tracta d'un personatge desconegut a casa nostra. "Fins i tot a Berga, on hi ha un institut, un carrer i un festival amb el seu nom, ningú no coneix massa bé la seva obra", explica l'artista.
Aquesta desconeixença generalitzada del personatge és el que va motivar Ribera a recuperar la seva obra i a reivindicar-ne sempre que pot la seva figura. "Era un pòtol que va viure una vida boja però el seu estil combinant rimes i mètriques és indiscutible", assenyala Ribera.
Un altre tret singular de l'obra de Berguedà és la seva originalitat temàtica. Mentre tots els trobadors coetanis dedicaven els seus poemes a l'amor, ell va trobar en l'odi la font d'inspiració. "Va posar el seu art al servei de les seves intrigues personals. Es burlava de tot i tothom, sobretot dels poderosos. Quan volia encarar-se amb algú seduïa la seva esposa, germana, mare o filla i enviava un joglar a cantar-ho per tot el comtat de Cerdanya. Potser per això en va tenir quatre o cinc, de joglars, perquè a més d'un i de dos el deurien pelar", revela Titot.
També Guillem de Berguedà va matar a traïció Ramon Folch de Cardona, un dels seus enemics al costat de Pere de Berga, Ponç de Mataplana i Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell. "A Ponç el ridiculitza molt pel seu físic. La Cansoneta leu i plana, que podríem dir que és el seu single, està dedicada a ell. Al bisbe d'Urgell l'acusa de sodomitzar escolans…".
Catalunya en formació
Excomunicat per l'Església i desheretat del seu vescomtat, Guillem de Berguedà va liderar un grup d'homes que actuaven fora de la llei contra l'elit política d'Alfons I el Cast, el primer rei català. "L'enemistat amb ell va dur-lo a demanar ajuda a Alfons de Castella, però fixa't com era que mentre ho feia, alhora flirtejava amb la seva dona! És com increïble, oi?", exclama Titot. "És un personatge d'extrems: violent i tendre, orgullós i humil".
Una persona que, a més, va viure un moment històric d'excepció: el del naixement de Catalunya com a nació. Com explica Titot, els seus sirventesos tenen de teló de fons la societat de l'època, una societat partida entre la massa pobra i els senyors rics, "que deurien ser uns tres-cents i tots estaven relacionats amb tots".
Guillem de Berguedà va morir en mans d'un soldat tan violentament com havia viscut, vora el 1195. De la trentena de cançons que ens n'han arribat Titot es queda amb la d'Un farsaire, que versa sobre un frare anomenat Roger a qui el trobador acusa d'autèntiques barbaritats. "Ha de ser una condemna eterna que del teu pas per la vida, l'única cosa que en quedi sigui una cançó de Guillem de Berguedà", ironitza el cantautor.
Nascut al vescomtat de Berguedà al voltant de l'any 1130, els trenta-dos sirventesos que se'n conserven es consideren un dels millors exemples d'aquest gènere poètic i alguns van servir de model a Dante Alighieri. En canvi, es tracta d'un personatge desconegut a casa nostra. "Fins i tot a Berga, on hi ha un institut, un carrer i un festival amb el seu nom, ningú no coneix massa bé la seva obra", explica l'artista.
Aquesta desconeixença generalitzada del personatge és el que va motivar Ribera a recuperar la seva obra i a reivindicar-ne sempre que pot la seva figura. "Era un pòtol que va viure una vida boja però el seu estil combinant rimes i mètriques és indiscutible", assenyala Ribera.
Un altre tret singular de l'obra de Berguedà és la seva originalitat temàtica. Mentre tots els trobadors coetanis dedicaven els seus poemes a l'amor, ell va trobar en l'odi la font d'inspiració. "Va posar el seu art al servei de les seves intrigues personals. Es burlava de tot i tothom, sobretot dels poderosos. Quan volia encarar-se amb algú seduïa la seva esposa, germana, mare o filla i enviava un joglar a cantar-ho per tot el comtat de Cerdanya. Potser per això en va tenir quatre o cinc, de joglars, perquè a més d'un i de dos el deurien pelar", revela Titot.
També Guillem de Berguedà va matar a traïció Ramon Folch de Cardona, un dels seus enemics al costat de Pere de Berga, Ponç de Mataplana i Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell. "A Ponç el ridiculitza molt pel seu físic. La Cansoneta leu i plana, que podríem dir que és el seu single, està dedicada a ell. Al bisbe d'Urgell l'acusa de sodomitzar escolans…".
Catalunya en formació
Excomunicat per l'Església i desheretat del seu vescomtat, Guillem de Berguedà va liderar un grup d'homes que actuaven fora de la llei contra l'elit política d'Alfons I el Cast, el primer rei català. "L'enemistat amb ell va dur-lo a demanar ajuda a Alfons de Castella, però fixa't com era que mentre ho feia, alhora flirtejava amb la seva dona! És com increïble, oi?", exclama Titot. "És un personatge d'extrems: violent i tendre, orgullós i humil".
Una persona que, a més, va viure un moment històric d'excepció: el del naixement de Catalunya com a nació. Com explica Titot, els seus sirventesos tenen de teló de fons la societat de l'època, una societat partida entre la massa pobra i els senyors rics, "que deurien ser uns tres-cents i tots estaven relacionats amb tots".
Guillem de Berguedà va morir en mans d'un soldat tan violentament com havia viscut, vora el 1195. De la trentena de cançons que ens n'han arribat Titot es queda amb la d'Un farsaire, que versa sobre un frare anomenat Roger a qui el trobador acusa d'autèntiques barbaritats. "Ha de ser una condemna eterna que del teu pas per la vida, l'única cosa que en quedi sigui una cançó de Guillem de Berguedà", ironitza el cantautor.