A partir d'informes mèdics i de documentació pertanyent a Frida Kahlo, una investigació de l'Institut Guttmann publicada a la revista Journal of Neurology ha explicat que els símptomes i patiments que l'artista mexicana va tenir al llarg de la seva vida estaven relacionats amb la síndrome de la cua de cavall, una afecció d'origen traumàtic causada per una lesió de les arrels nervioses de la part inferior de la medul·la espinal.
Frida Kahlo és una de les artistes més reconegudes del segle XX, especialment coneguda pels seus autoretrats. La seva vida va estar marcada per una salut complicada que va començar a ser visible quan tenia sis anys, edat en què va contraure la pòlio, malaltia que li causaria seqüeles a la cama dreta, més curta i dèbil que l'esquerra. Però va ser un accident en un autobús, als divuit anys, el que la condicionaria definitivament, una desgràcia que li va dislocar un colze, els turmells i les espatlles; es va trencar múltiples costelles i va patir fractures a la pelvis i al peu dret, que va quedar esclafat. Dues vèrtebres es van dislocar i una barana de ferro li va causar una perforació abdominal. A partir de l'incident, l'artista va experimentar fatiga i dolor durant tota la seva vida.
Ara, els investigadors apunten que els símptomes van ser causats per la síndrome de la cua de cavall, una lesió a la medul·la espinal, que seria conseqüència de l'accident i que explicaria la simptomatologia de Kahlo: mal d'esquena intens, dolor a les cames i pèrdua o alteració de la sensibilitat a la part inferior del cos. Els metges van amputar la cama dreta de Kahlo a causa d'una gangrena el 1953. Un any després va morir a causa d'una embòlia pulmonar, segons els papers oficials, tot i que també es va sospitar de suïcidi.
La síndrome de la cua de cavall és una afectació rara i la seva identificació en pacients històrics com Frida Kahlo pot ajudar a comprendre els símptomes i impactes en la vida diària.