El jutge Baltasar Garzón ha tingut la rara habilitat, d'anys ençà, d'investigar afers molestos per a persones i entitats de diversa filiació ideològica i amb més o menys poder i/o influència. Amb un sentit de la independència difícilment perdonable i amb una cobertura mediàtica que li juga a favor o en contra, Garzón s'ha enfrontat al narcotràfic, a l'entorn d'ETA, a Jesús Gil pels seus tripijocs a Marbella, a la corrupció urbanística a Catalunya —que va dur a la presó exalts càrrecs de la Generalitat—, a l'anomenat terrorisme d'Estat que va esquitxar el PSOE i a la trama de corrupció denominada Gürtel que actualment afecta el PP. Lord Byron va dir un cop, en referir-se a ell mateix, que el fet de no pertànyer a cap partit significaria empipar-los tots. I Garzón sembla haver llegit Byron.
Va assolir fama internacional el 1998 en ordenar l'arrest de l'exdictador xilè Augusto Pinochet a Londres per la tortura i la mort de ciutadans espanyols i per crims contra la humanitat, i va intensificar el seu paper de perseguidor de delinqüents per damunt de les fronteres en promoure causes contra funcionaris argentins acusats de la desaparició de ciutadans espanyols durant la dictadura que va patir el país andí entre 1976 i 1983. Amb aquests precedents, a pocs els hauria d'haver estranyat que, a partir de 2008, Garzón reunís informació del Govern, la Conferència Episcopal i diversos ajuntaments per elaborar un cens de persones afusellades, desaparegudes i enterrades en fosses comunes després del triomf franquista a la Guerra Civil Espanyola. Però a alguns, més que estranyar-los, els va indignar que el jutge volgués esbombar els crims de la repressió franquista i van moure peça tot fent-li tastar les seves mateixes armes.
Mitjançant la iniciativa d'organitzacions d'ultradreta i la complicitat de part de l'estament judicial, aquests dies es jutja Garzón per presumpta prevaricació per la seva decisió de declarar-se competent per investigar pràctiques genocides i l'eliminació d'adversaris polítics a Espanya. Més enllà que el personatge caigui més bé o més malament, resulta feridor que es processi un jutge que vol resoldre crims i per defensar els drets humans, i sembla una broma de mal gust que se l'aplaudís per atacar les dictadures xilena i argentina i ara se'l censuri quan la dictadura que es pretén revisar és l'espanyola. Aquesta deshonestedat sobre el passat fa que en fòrums internacionals es destaqui el baix perfil democràtic de l'Estat espanyol i la impunitat del franquisme. Però no havíem quedat que la Transició havia estat modèlica?
Va assolir fama internacional el 1998 en ordenar l'arrest de l'exdictador xilè Augusto Pinochet a Londres per la tortura i la mort de ciutadans espanyols i per crims contra la humanitat, i va intensificar el seu paper de perseguidor de delinqüents per damunt de les fronteres en promoure causes contra funcionaris argentins acusats de la desaparició de ciutadans espanyols durant la dictadura que va patir el país andí entre 1976 i 1983. Amb aquests precedents, a pocs els hauria d'haver estranyat que, a partir de 2008, Garzón reunís informació del Govern, la Conferència Episcopal i diversos ajuntaments per elaborar un cens de persones afusellades, desaparegudes i enterrades en fosses comunes després del triomf franquista a la Guerra Civil Espanyola. Però a alguns, més que estranyar-los, els va indignar que el jutge volgués esbombar els crims de la repressió franquista i van moure peça tot fent-li tastar les seves mateixes armes.
Mitjançant la iniciativa d'organitzacions d'ultradreta i la complicitat de part de l'estament judicial, aquests dies es jutja Garzón per presumpta prevaricació per la seva decisió de declarar-se competent per investigar pràctiques genocides i l'eliminació d'adversaris polítics a Espanya. Més enllà que el personatge caigui més bé o més malament, resulta feridor que es processi un jutge que vol resoldre crims i per defensar els drets humans, i sembla una broma de mal gust que se l'aplaudís per atacar les dictadures xilena i argentina i ara se'l censuri quan la dictadura que es pretén revisar és l'espanyola. Aquesta deshonestedat sobre el passat fa que en fòrums internacionals es destaqui el baix perfil democràtic de l'Estat espanyol i la impunitat del franquisme. Però no havíem quedat que la Transició havia estat modèlica?