Gaspar Hernàndez: "Buda va ser, sobretot, un gran psicòleg"

Els seus llibres, intervencions radiofòniques… acostumen a tenir un rerefons budista. Què li fascina d'aquesta doctrina?
La connexió amb la psicologia. Buda va ser, sobretot, un gran psicòleg. Les seves ensenyances per evitar el sofriment, com el no aferrar-se a les coses, són molt escaients avui. Conec molt bons psicòlegs que treuen eines del budisme. A més, aquesta doctrina ajuda a treballar la ment. Tenim entre 40.000 i 60.000 pensaments al dia. El budisme ajuda que siguin positius.

I pel que fa als profetes d'altres tradicions religioses, quins li interessen?
A mi els filòsofs orientals, com per exemple Confuci, m'han ajudat molt. No s'emboliquen amb xerrameca estèril. I de la tradició grega, m'interessen especialment els epicuris.

Tenen certa mala fama.
Perquè d'ells només es diu que estaven a favor del plaer, referit a l'hedonisme, i a viure el moment. A mi m'agrada el "plaer just". En el moment en què és excessiu, deixa de ser plaer.

Viure el moment és també un dels "manaments" de la cultura zen.
Sí. El zen és una gran escola, però considero que se n'ha fet un abús com a marca comercial. Ara, qualsevol establiment, gimnàs, museu… és zen.

Fins i tot la revista ‘Time' va nomenar Zapatero ‘home zen'.
Ara, segur que no ho farien! Del zen m'interessa el contacte amb la natura i la terra, que s'ha perdut molt. Hi ha teràpies relacionades amb les plantes i les flors que semblen innovadores i no ho són. Les nostres àvies ja les practicaven! Estic content perquè aquestes teràpies alternatives s'han convertit en teràpies complementàries. És evident que si ens trenquem una cama les flors de Bach no serviran per a res. Però per a l'ansietat, no cal abusar dels medicaments.

Més contacte amb la natura i més estimulació dels sentits, diu sovint.
Tenim la vista sobreestimulada –i més ara, amb Internet i les noves tecnologies– i això ha anat en detriment de tots els altres sentits: el tacte, l'olfacte… Vivim en una societat massa rígida.

Què més hem sobrevalorat?
Des de la Il·lustració tenim sobrevalorada la raó. La raó serveix per construir una taula, per organitzar la setmana o per establir un sistema polític, però no per ser feliços. La raó no és l'únic mitjà per gestionar la realitat. Caldria que ens guiéssim més per la intuïció.

Té algun líder espiritual?
Per a mi, líders espirituals com Buda o Gandhi són herois històrics que ens han deixat el llegat de la seva trajectòria. Però qui més admiració em produeix és Jiddo Krishnamurti. Aquest gran savi del segle XX va renunciar a ser seguit perquè considerava que cadascú és el seu mestre.

No m'ha citat cap líder espiritual femenina.
És que, a banda de la mare Teresa de Calcuta, no se me n'acut cap altra. Hi ha l'Amma, que fa abraçades, però tot i que és algú amb un nivell de consciència molt elevat i té molts seguidors, jo no la consideraria una líder espiritual. Si no n'han sortit més és perquè hem tingut la societat que hem tingut. Afortunadament, això està canviant.