Ötzi, l'home del gel que protagonitza l'exposició que es pot veure fins al 12 d'agost al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, torna a la primera plana de l'actualitat. I és que ara un equip de científics de l'Institut de Mòmies i de l'Home del Gel de l'Acadèmia Europea de Bozen (EURAC) i del Centre d'Interfícies Intel·ligents de la Universitat Tècnica de Darmstadt ha descobert a les ferides del seu cos momificat les que són les restes més antigues de sang disponibles per a la recerca. Ni més ni menys que glòbuls vermells de 5.000 anys d'antiguitat.
Seguint mètodes nanotecnològics, Marek Janko, Robert W. Stark i Albert Zink han analitzat la sang d'Ötzi i han pogut establir com eren els glòbuls vermells a l'edat del coure; alhora, posen en qüestió la teoria, establerta fins ara, que l'home del gel va morir alguns dies després d'haver estat ferit per una fletxa. A més, i mentre examinaven la ferida en el punt on la fletxa va entrar al cos, van identificar també la fibrina, una proteïna implicada en la coagulació de la sang. I això és precisament el que ha posat en dubte la teoria fins ara acceptada de la mort d'Ötzi. Tal com explica Albert Zink, "Com que la fibrina es troba present en les ferides fresques i després tendeix a disminuir progressivament, la teoria que Ötzi va morir alguns dies després d'haver estat ferit per la fletxa, com s'havia discutit, ja no es pot defensar a partir d'ara". I afegeix: "El més probable és que morís al mateix lloc on va ser trobat, perquè no tenim cap prova que fos traslladat des d'un altre lloc".
El cos momificat d'Ötzi va ser trobat accidentalment per uns excursionistes alemanys el 1991 en una glacera entre Itàlia i Àustria. El cos hi era amb tota la seva roba i armes, i en tal estat de conservació que s'ha pogut establir que l'home tenia uns 45 anys, amb el cabell llarg i fosc, mesurava 1,60 d'alçada i pesava uns 50 quilos. El seu descobriment va oferir als investigadors una visió nova de la gent que va viure durant el neolític tardà i l'edat del coure. Això sí, el seu assassinat resta encara per aclarir.
Seguint mètodes nanotecnològics, Marek Janko, Robert W. Stark i Albert Zink han analitzat la sang d'Ötzi i han pogut establir com eren els glòbuls vermells a l'edat del coure; alhora, posen en qüestió la teoria, establerta fins ara, que l'home del gel va morir alguns dies després d'haver estat ferit per una fletxa. A més, i mentre examinaven la ferida en el punt on la fletxa va entrar al cos, van identificar també la fibrina, una proteïna implicada en la coagulació de la sang. I això és precisament el que ha posat en dubte la teoria fins ara acceptada de la mort d'Ötzi. Tal com explica Albert Zink, "Com que la fibrina es troba present en les ferides fresques i després tendeix a disminuir progressivament, la teoria que Ötzi va morir alguns dies després d'haver estat ferit per la fletxa, com s'havia discutit, ja no es pot defensar a partir d'ara". I afegeix: "El més probable és que morís al mateix lloc on va ser trobat, perquè no tenim cap prova que fos traslladat des d'un altre lloc".
El cos momificat d'Ötzi va ser trobat accidentalment per uns excursionistes alemanys el 1991 en una glacera entre Itàlia i Àustria. El cos hi era amb tota la seva roba i armes, i en tal estat de conservació que s'ha pogut establir que l'home tenia uns 45 anys, amb el cabell llarg i fosc, mesurava 1,60 d'alçada i pesava uns 50 quilos. El seu descobriment va oferir als investigadors una visió nova de la gent que va viure durant el neolític tardà i l'edat del coure. Això sí, el seu assassinat resta encara per aclarir.
