Grècia, al quart volum de la ‘Història de la Humanitat i la Llibertat'

L'esclat intel·lectual grec es va produir al segle VIII aC. De cop i volta, en una terra suposadament "beneïda pels déus", es van fixar les bases culturals d'Occident, entre les quals hi havia la democràcia, tot i que era molt diferent de com la coneixem ara. Sense aquest ‘miracle grec', la humanitat no hauria estat la mateixa, i aquest fet cabdal en la història és el que s'analitza a fons en el quart volum de la ‘Història de la Humanitat i la Llibertat'.

El volum arrenca amb l'origen d'Europa, que va començar a forjar la seva identitat fa milers d'anys a Creta, tot aturant-se al palau de Cnossos i en la figura d'Homer, pare de la que es considera l'obra inaugural de la literatura occidental, la ‘Ilíada'. El volum s'endinsa en els aspectes més rellevants de la civilització hel·lènica –intel·lectual, artístic, arquitectònic i religiós–, en la figura d'Alexandre el Gran i en un llegat que amb el pas del temps s'ha demostrat immortal.

Com la resta de volums de la ‘Història de la Humanitat i la Llibertat', el quart inclou les seccions ‘El personatge', entre els quals hi ha Plató, Aristòtil o Sòfocles, i ‘El dia de la llibertat', com el naixement de la democràcia, la fundació de la biblioteca d'Alexandria o la redacció del Cilindre de Cir, que es considera la primera declaració dels drets humans. Amb aquest ja són tres els volums enllestits de la ‘Història de la Humanitat i la Llibertat', la primera història de la humanitat explicada des del punt de vista de la llibertat. Converteix-te'n en mecenes a sapiens.cat/llibertat.