Història de l'amor: la infidelitat

Avui encara està culturalment molt arrelada, però al llarg de la història la monogàmia no ha estat mai la norma

20 de gener del 2016
Autor
Àlex Novials
La majoria dels teòrics de l'evolució ens expliquen que l'espècie humana tendeix naturalment a l'aparellament monògam. En aquest punt validen allò que defensen les institucions religioses, socials i culturals des de l'albada dels temps. La teoria diu que els mascles d'Homo sapiens estaven obsessionats per imposar els seus gens, i que les femelles volien atraure el mascle més dotat per protegir la seva descendència. Però, si la monogàmia és la nostra forma natural de relacionar-nos, per què comprovem que la infidelitat és una evidència universal en totes les èpoques i indrets?

Al seu llibre "En el principio era el sexo" (Paidós, 2012), Cristopher Ryan i Cacilda Jethá ofereixen una tesi alternativa, basada en indicis convergents que ofereixen disciplines tan variades com l'antropologia, l'arqueologia, la primatologia, l'anatomia i la psicologia sexual. Destaquen que els éssers humans prehistòrics van evolucionar en petits grups nòmades. Segons ells, com a millor manera de sobreviure, aquests grups eren ferotgement igualitaristes: compartien el menjar, la cura dels infants i, sovint, les parelles sexuals, per tal d'evitar els problemes genètics derivats de l'endogàmia. Va ser la sedentarització pròpia del neolític la que va donar importància a l'acumulació de propietats, i que va fer que les famílies preocupades per la seva riquesa institucionalitzessin el matrimoni monògam.

Per tant, l'obsessió masculina pel control de la sexualitat femenina (per tal d'assegurar-se la paternitat dels fills) no seria un comportament intrínsec a la naturalesa humana, sinó una resposta a uns condicionants econòmics molt determinats. I això també explicaria per què als humans se'ls fa tan difícil mantenir-se fidels al seu cònjuge: estem programats evolutivament per buscar la novetat en els nostres companys sexuals. Això, evidentment, té poc a dir respecte a la nostra capacitat d'estimar, ja que el nostre desenvolupament emocional pot emancipar-nos d'aquesta programació. Però, segons els autors, la tendència a confondre sexe i amor (i viceversa) provoca molts malentesos i patiments, especialment quan l'enamorament és un estat temporal causat per un còctel hormonal que té data de caducitat...

MÉS INFORMACIÓ AL SÀPIENS DE GENER
En el número d'aquest gener, t'oferim en portada un reportatge sobre la història de l'amor a Occident: el sentiment potser no ha canviat massa al llarg dels segles, però sí la forma d'expressar-lo i de concebre'l culturalment. També hi trobaràs un reportatge sobre els bòxers xinesos, que van oposar-se amb salvatge brutalitat als estrangers que van arribar a la Xina fins al punt de provocar una guerra. A més, descobriràs la fascinant història de l'arribada de mallorquins a les Canàries abans de la conquesta castellana, l'origen sumeri de les històries bíbliques de l'Antoc Testament o la vida del gran poeta romàntic: Lord Byron. El SÀPIENS de gener és a la venda al teu quiosc!