Un crani trobat fa 41 anys al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà ha estat identificat per un equip d'arqueòlegs i prehistoriadors de la Universitat de Girona com la resta d''Homo sapiens' més antiga de Catalunya. Una datació radiocarbònica que no s'havia pogut dur a terme fins ara ha confirmat que el fòssil té 22.000 anys, fet que el converteix en el primer representant d'humà modern a Catalunya i el tercer de la península Ibèrica.
El crani pertany a un individu adult d'uns 40 anys, probablement femení. Va ser localitzat l'any 1972 per l'arqueòleg Josep Maria Corominas a la cova de Mollet III, i ja en aquell moment van sorgir les primeres controvèrsies sobre els seus orígens. En una primera anàlisi es va apuntar que podia pertànyer al paleolític, però finalment va ser atribuït a l'edat dels metalls per la seva situació a prop d'un estrat de l'edat del bronze amb altres restes humanes.
Un nou estudi de les peces que es conserven al magatzem del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles va posar en dubte la datació del crani, que va ser enviat a un laboratori de Groningen, a Holanda, per ser sotmès a una prova de radiocarboni amb el mètode AMS (Accelerador d'Espectrometria de Masses). Els resultats han determinat que la dona de Mollet III va viure al final del període gravetià, el segon dels quatre períodes culturals dins del paleolític superior que es va desenvolupar a Europa fa entre 28.000 i 21.000 anys.
Fins a l'actualitat s'han registrat a Catalunya restes d'espècies humanes arcaiques, especialment d''Homo heidelbergensis' i ‘Homo neanderthalensis', però encara no s'havia pogut identificar cap individu d''Homo sapiens' tan antic com aquest. Diversos objectes d'aixovar localitzats juntament amb el fòssil, com ara petxines i ullals de cérvol, han fet pensar que l'indret probablement va ser una zona d'enterraments. Per aquet motiu s'ha decidit reprendre les excavacions al jaciment, amb l'objectiu de localitzar l'indret d'enterraments més antic de Catalunya.
Les conclusions de l'estudi s'han publicat a la revista científica ‘Journal of Human Evolution'.
El crani pertany a un individu adult d'uns 40 anys, probablement femení. Va ser localitzat l'any 1972 per l'arqueòleg Josep Maria Corominas a la cova de Mollet III, i ja en aquell moment van sorgir les primeres controvèrsies sobre els seus orígens. En una primera anàlisi es va apuntar que podia pertànyer al paleolític, però finalment va ser atribuït a l'edat dels metalls per la seva situació a prop d'un estrat de l'edat del bronze amb altres restes humanes.
Un nou estudi de les peces que es conserven al magatzem del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles va posar en dubte la datació del crani, que va ser enviat a un laboratori de Groningen, a Holanda, per ser sotmès a una prova de radiocarboni amb el mètode AMS (Accelerador d'Espectrometria de Masses). Els resultats han determinat que la dona de Mollet III va viure al final del període gravetià, el segon dels quatre períodes culturals dins del paleolític superior que es va desenvolupar a Europa fa entre 28.000 i 21.000 anys.
Fins a l'actualitat s'han registrat a Catalunya restes d'espècies humanes arcaiques, especialment d''Homo heidelbergensis' i ‘Homo neanderthalensis', però encara no s'havia pogut identificar cap individu d''Homo sapiens' tan antic com aquest. Diversos objectes d'aixovar localitzats juntament amb el fòssil, com ara petxines i ullals de cérvol, han fet pensar que l'indret probablement va ser una zona d'enterraments. Per aquet motiu s'ha decidit reprendre les excavacions al jaciment, amb l'objectiu de localitzar l'indret d'enterraments més antic de Catalunya.
Les conclusions de l'estudi s'han publicat a la revista científica ‘Journal of Human Evolution'.
