El misteri que envolta la tètrica figura de Jack l'Esbudellador sembla que té encara moltes pàgines per omplir. Ara, arriba un nou capítol d'aquest serial amb la publicació del llibre ‘Jack l'Esbudellador: la mà d'una dona', que acaba de posar-se a la venda a les llibreries britàniques.
John Morris és un advocat retirat i escriptor que apunta un nou nom a la ja llarga llista de sospitosos de ser l'assassí en sèrie que va terroritzar els barris baixos de Londres entre l'agost i el novembre de 1888. I amb una particularitat que el diferencia de la resta: es refereix a una dona. En concret, la nova sospitosa és Elizabeth Williams, esposa del metge ginecòleg John Williams. Tot queda en família, ja que també aquest ha estat assenyalat en alguna ocasió com la veritable identitat de Jack.
Morris fonamenta la seva teoria en una sèrie d'evidències que fan entendre que l'assassí de cinc prostitutes al barri de Whitechapel duia també faldilles i sentia una mena d'odi per les persones del seu mateix sexe. Lluny, doncs, de ser un desfogament de frustracions sexuals —cap de les víctimes va ser agredida sexualment—, els crims serien una mena de venjança de gènere, potser motivada pel fet que Elizabeth Morris no podia tenir fills. Una prova d'això, sempre segons les paraules de Morris, seria el fet que a tres de les assassinades els fos extirpat l'úter. A més, a la xemeneia de la cambra d'una d'elles, Mary Jean Kelly, es van trobar restes d'una capa, una faldilla i un barret de dona que no pertanyien a la víctima. El fet que aquesta prostituta tingués, presumptament, relacions amb el doctor Williams fa que Morris no dubti a pensar que aquella vestimenta era d'Elizabeth, que volia venjar-se de l'adulteri del seu marit.
Sigui com sigui, el cert és que Elizabeth Williams és ara per ara l'única dona de la llista de sospitosos d'aquests crims tan esgarrifosos. Una llista a la qual, com ja hem dit, figura també el seu marit i altres noms de major o menor relleu, com el príncep Albert Víctor, fill d'Eduard VII; el metge de la reina Victòria, sir William Gull; el pintor impressionista Walter Sickert; Lord Randolph, pare de Winston Churchill; l'advocat Montague John Druitt; el mercader de cotó James Maybrick, o fins i tot l'escriptor Lewis Carroll, autor d'‘Alícia al país de les meravelles'. Però aquestes només són algunes de les gairebé dues-centes persones que en un moment o altre han vist el seu nom barrejat en l'inquietant assumpte.
John Morris és un advocat retirat i escriptor que apunta un nou nom a la ja llarga llista de sospitosos de ser l'assassí en sèrie que va terroritzar els barris baixos de Londres entre l'agost i el novembre de 1888. I amb una particularitat que el diferencia de la resta: es refereix a una dona. En concret, la nova sospitosa és Elizabeth Williams, esposa del metge ginecòleg John Williams. Tot queda en família, ja que també aquest ha estat assenyalat en alguna ocasió com la veritable identitat de Jack.
Morris fonamenta la seva teoria en una sèrie d'evidències que fan entendre que l'assassí de cinc prostitutes al barri de Whitechapel duia també faldilles i sentia una mena d'odi per les persones del seu mateix sexe. Lluny, doncs, de ser un desfogament de frustracions sexuals —cap de les víctimes va ser agredida sexualment—, els crims serien una mena de venjança de gènere, potser motivada pel fet que Elizabeth Morris no podia tenir fills. Una prova d'això, sempre segons les paraules de Morris, seria el fet que a tres de les assassinades els fos extirpat l'úter. A més, a la xemeneia de la cambra d'una d'elles, Mary Jean Kelly, es van trobar restes d'una capa, una faldilla i un barret de dona que no pertanyien a la víctima. El fet que aquesta prostituta tingués, presumptament, relacions amb el doctor Williams fa que Morris no dubti a pensar que aquella vestimenta era d'Elizabeth, que volia venjar-se de l'adulteri del seu marit.
Sigui com sigui, el cert és que Elizabeth Williams és ara per ara l'única dona de la llista de sospitosos d'aquests crims tan esgarrifosos. Una llista a la qual, com ja hem dit, figura també el seu marit i altres noms de major o menor relleu, com el príncep Albert Víctor, fill d'Eduard VII; el metge de la reina Victòria, sir William Gull; el pintor impressionista Walter Sickert; Lord Randolph, pare de Winston Churchill; l'advocat Montague John Druitt; el mercader de cotó James Maybrick, o fins i tot l'escriptor Lewis Carroll, autor d'‘Alícia al país de les meravelles'. Però aquestes només són algunes de les gairebé dues-centes persones que en un moment o altre han vist el seu nom barrejat en l'inquietant assumpte.