La Harvard Divinity School ha fet pública la traducció d'un papir fins ara desconegut que data del segle IV. Es tracta d'un document de 4 per 8 centímetres escrit amb tinta negra per ambdues cares, però només alguns fragments són llegibles. Després d'un complex estudi, els investigadors han trobat la frase "Jesús els digué, la meva esposa", escrita en copte, la llengua que s'usava a Egipte al segle III. A més, creuen que el papir forma part d'un text més ampli, corresponent a un evangeli apòcrif, és a dir, un testimoni de la vida de Jesús no reconegut per l'Església.
El papir prové d'un col·leccionista privat anònim que es va posar en contacte amb la Universitat de Harvard després de traduir pel seu compte el document. Els científics en van certificar l'autenticitat després d'analitzar el grau d'interacció de la tinta amb el papir i l'estil de la cal·ligrafia, i tot seguit es va procedir a analitzar el text. Amb tot, l'equip d'investigadors ha determinat que com que hi ha text per ambdues cares del fragment és probable que formi part d'un còdex o un llibre antic, no d'un pergamí o que fos un full aïllat. Entre ells, ja han anomenat aquest text "l'Evangeli de la dona de Jesús".
La professora Karen King, encarregada de la traducció i l'estudi del papir, reconeix que aquest document no demostra el matrimoni de Jesús, però serveix per qüestionar-se l'estat de solter d'aquest personatge històric. Del que no hi ha cap dubte és que els primers cristians creien que Jesús s'havia casat, i no hi veien cap objecció. Ho prova el fet que el papir desxifrat estigui escrit en copte, la llengua d'ús més freqüent entre egipcis cristians, que deriva del grec antic. Els investigadors creuen que el text original en el qual es basa aquesta versió estaria escrit inicialment en grec, i que ja circularia pel Mediterrani a partir de la segona meitat del segle II. Durant aquesta època sabem que es van escriure altres evangelis, com els de Felip o Tomàs.
Va ser força segles més tard que l'Església va establir les seves bases i va organitzar el cànon d'escrits del Nou Testament, i es va defensar el celibat de Jesús. Pensadors cristians van fer servir l'exemple de Crist per condemnar les relacions sexuals i enaltir les virtuts d'una vida casta. Tot plegat, sense cap prova sobre la vida real del personatge, més enllà dels textos que van escollir entre totes les versions que circulaven dels diferents deixebles.
El papir prové d'un col·leccionista privat anònim que es va posar en contacte amb la Universitat de Harvard després de traduir pel seu compte el document. Els científics en van certificar l'autenticitat després d'analitzar el grau d'interacció de la tinta amb el papir i l'estil de la cal·ligrafia, i tot seguit es va procedir a analitzar el text. Amb tot, l'equip d'investigadors ha determinat que com que hi ha text per ambdues cares del fragment és probable que formi part d'un còdex o un llibre antic, no d'un pergamí o que fos un full aïllat. Entre ells, ja han anomenat aquest text "l'Evangeli de la dona de Jesús".
La professora Karen King, encarregada de la traducció i l'estudi del papir, reconeix que aquest document no demostra el matrimoni de Jesús, però serveix per qüestionar-se l'estat de solter d'aquest personatge històric. Del que no hi ha cap dubte és que els primers cristians creien que Jesús s'havia casat, i no hi veien cap objecció. Ho prova el fet que el papir desxifrat estigui escrit en copte, la llengua d'ús més freqüent entre egipcis cristians, que deriva del grec antic. Els investigadors creuen que el text original en el qual es basa aquesta versió estaria escrit inicialment en grec, i que ja circularia pel Mediterrani a partir de la segona meitat del segle II. Durant aquesta època sabem que es van escriure altres evangelis, com els de Felip o Tomàs.
Va ser força segles més tard que l'Església va establir les seves bases i va organitzar el cànon d'escrits del Nou Testament, i es va defensar el celibat de Jesús. Pensadors cristians van fer servir l'exemple de Crist per condemnar les relacions sexuals i enaltir les virtuts d'una vida casta. Tot plegat, sense cap prova sobre la vida real del personatge, més enllà dels textos que van escollir entre totes les versions que circulaven dels diferents deixebles.