Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és un dels escriptors contemporanis més destacats en llengua catalana de la Catalunya del Nord. Acaba de publicar 'La melancolia dels oficials' una novel·la que transporta el lector a la guerra d'Algèria, una guerra en la qual va participar el seu pare.
'La melancolia dels oficials', com bona part de les seves novel·les, està ambientada en una guerra. Per què escriu sobre conflictes bèl·lics?
Perquè revelen molts aspectes amagats de la naturalesa humana. A més, les guerres constitueixen un marc ideal per a un novel·lista. Podríem passar hores citant obres famoses amb una guerra de rerefons: 'Guerra i pau', 'Allò que el vent s'endugué', 'La Ilíada', 'Incerta glòria'... Cal continuar?Sempre passen coses a les guerres, i el lector, tranquil en una butaca o al seu llit, no s'avorreix...
El seu pare va ser militar a Algèria. Aquesta novel·la li ha servit per indagar en el seu passat familiar?
M'ha permès sobretot de conèixer millor el passat d'amics meus, saber d'on vénen, qui són... La literatura sempre és una investigació i una recerca sobre la pròpia identitat, malgrat totes les caretes de la ficció.
Quan escriu una novel·la, quins són els límits que s'imposa per modelar la història?
Cap. Sempre he mirat de quedar-me fidel a la realitat, de cenyir-m'hi. Ara, vaig introduint personatges imaginaris, plausibles en el context, necessaris al meu llibre. El meu narrador no ha existit mai i no va participar a la manifestació del 13 de maig del 1958 a Alger. Com deia Alexandre Dumas: "He violat la història, però li he fet fills bonics".
Quin és l'objectiu dels seus relats? Simplement divertir? Desmuntar mites històrics?
Primer, penso en mi. El meu objectiu és passar-m'ho bé i comunicar la meva alacritas scribendi, la meva alegria d'escriure al lector. Al mateix moment, no desmunto mites històrics sinó que els matiso intentant apropar-me a la realitat, sempre complexa.
Com és l'Algèria que el lector descobrirà a 'La melancolia dels oficials'?
Un país magnífic, alegre i tràgic, desfigurat per la imbecil·litat dels homes. La guerra d'Algèria té la particularitat de ser al mateix temps una guerra colonial, una guerra d'independència nacional i també una guerra civil entre algerians. Ens movem entre dos mites. El mite de l'Algèria francesa i el mite de l'aixecament del poble algerià en pes. Boualem Sansal, un gran novel·lista algerià,ho expressa clarament quan escriu que "la memòria no és cap herba i no es pot dallar".
'La melancolia dels oficials', com bona part de les seves novel·les, està ambientada en una guerra. Per què escriu sobre conflictes bèl·lics?
Perquè revelen molts aspectes amagats de la naturalesa humana. A més, les guerres constitueixen un marc ideal per a un novel·lista. Podríem passar hores citant obres famoses amb una guerra de rerefons: 'Guerra i pau', 'Allò que el vent s'endugué', 'La Ilíada', 'Incerta glòria'... Cal continuar?Sempre passen coses a les guerres, i el lector, tranquil en una butaca o al seu llit, no s'avorreix...
El seu pare va ser militar a Algèria. Aquesta novel·la li ha servit per indagar en el seu passat familiar?
M'ha permès sobretot de conèixer millor el passat d'amics meus, saber d'on vénen, qui són... La literatura sempre és una investigació i una recerca sobre la pròpia identitat, malgrat totes les caretes de la ficció.
Quan escriu una novel·la, quins són els límits que s'imposa per modelar la història?
Cap. Sempre he mirat de quedar-me fidel a la realitat, de cenyir-m'hi. Ara, vaig introduint personatges imaginaris, plausibles en el context, necessaris al meu llibre. El meu narrador no ha existit mai i no va participar a la manifestació del 13 de maig del 1958 a Alger. Com deia Alexandre Dumas: "He violat la història, però li he fet fills bonics".
Quin és l'objectiu dels seus relats? Simplement divertir? Desmuntar mites històrics?
Primer, penso en mi. El meu objectiu és passar-m'ho bé i comunicar la meva alacritas scribendi, la meva alegria d'escriure al lector. Al mateix moment, no desmunto mites històrics sinó que els matiso intentant apropar-me a la realitat, sempre complexa.
Com és l'Algèria que el lector descobrirà a 'La melancolia dels oficials'?
Un país magnífic, alegre i tràgic, desfigurat per la imbecil·litat dels homes. La guerra d'Algèria té la particularitat de ser al mateix temps una guerra colonial, una guerra d'independència nacional i també una guerra civil entre algerians. Ens movem entre dos mites. El mite de l'Algèria francesa i el mite de l'aixecament del poble algerià en pes. Boualem Sansal, un gran novel·lista algerià,ho expressa clarament quan escriu que "la memòria no és cap herba i no es pot dallar".