El vicepresident de la Xina, Xi Jinping, va reaparèixer dissabte passat després d'estar dues setmanes desaparegut. Tot i que de l'1 de setembre ençà havia cancel·lat l'agenda, el govern no n'havia donat cap mena d'explicació. Segons els estatus del Partit Comunista, Xi és l'home destinat a substituir l'actual president de la República Popular, Hu Jintao, a la fi del seu mandat, que expira a finals d'any. Es tracta d'un procés que es duu a terme cada deu anys per rellevar el líder del Partit i del país.
Els rumors sobre la sobtada desaparició d'una de les figures més importants del govern xinès van guanyar pes quan no es va presentar en una trobada amb la secretària d'estat nord-americana, Hilary Clinton. Tampoc va assistir a reunions previstes amb els primers ministres de Singapur i Dinamarca. El dia 15 de setembre Xi Jinping va reaparèixer en públic en una visita a la Universitat de Pequín, i fonts governamentals van explicar que havia patit una lesió a l'esquena que l'havia obligat a mantenir repòs absolut.
Tot plegat ha fet que l'oposició política i una bona part de la població xinesa recordi altres precedents de situacions similars, com la mort de Lin Biao fa 41 anys. A principis dels anys setanta Mao Zedong liderava una Xina que havia trencat amb l'URSS i que començava a obrir-se als EUA, tot i seguir sent comunista. Lin Biao havia estat nomenat pel Partit futur líder del país, però l'any 1971 va desaparèixer sense deixar rastre. Mesos més tard, el govern xinès va informar de les restes d'un avió estavellat a Mongòlia en què viatjava Lin i la seva família. Anys després, els historiadors han arribat a la conclusió que el segon home més poderós de la Xina va fugir per organitzar un cop d'estat.
Una altra situació similar es va produir l'any 1993, quan el llavors primer ministre Li Peng va desaparèixer durant sis mesos de l'agenda pública. No s'ha descobert fins al juliol d'enguany que el mandatari xinès va patir un atac de cor que el va obligar a passar una temporada a l'hospital. El cas de Xi Jinping ha tingut una gran repercussió entre els usuaris de les xarxes socials xineses, que tot i la censura han aconseguit fer circular rumors i especulacions, així com crítiques al govern pel seu silenci.
Els rumors sobre la sobtada desaparició d'una de les figures més importants del govern xinès van guanyar pes quan no es va presentar en una trobada amb la secretària d'estat nord-americana, Hilary Clinton. Tampoc va assistir a reunions previstes amb els primers ministres de Singapur i Dinamarca. El dia 15 de setembre Xi Jinping va reaparèixer en públic en una visita a la Universitat de Pequín, i fonts governamentals van explicar que havia patit una lesió a l'esquena que l'havia obligat a mantenir repòs absolut.
Tot plegat ha fet que l'oposició política i una bona part de la població xinesa recordi altres precedents de situacions similars, com la mort de Lin Biao fa 41 anys. A principis dels anys setanta Mao Zedong liderava una Xina que havia trencat amb l'URSS i que començava a obrir-se als EUA, tot i seguir sent comunista. Lin Biao havia estat nomenat pel Partit futur líder del país, però l'any 1971 va desaparèixer sense deixar rastre. Mesos més tard, el govern xinès va informar de les restes d'un avió estavellat a Mongòlia en què viatjava Lin i la seva família. Anys després, els historiadors han arribat a la conclusió que el segon home més poderós de la Xina va fugir per organitzar un cop d'estat.
Una altra situació similar es va produir l'any 1993, quan el llavors primer ministre Li Peng va desaparèixer durant sis mesos de l'agenda pública. No s'ha descobert fins al juliol d'enguany que el mandatari xinès va patir un atac de cor que el va obligar a passar una temporada a l'hospital. El cas de Xi Jinping ha tingut una gran repercussió entre els usuaris de les xarxes socials xineses, que tot i la censura han aconseguit fer circular rumors i especulacions, així com crítiques al govern pel seu silenci.