No hi ha dubte que les ruïnes de Machu-Picchu són una de les icones més impressionants del Perú, opinió que comparteixen fins i tot les persones poc interessades en l'arqueologia o la història. La visió de les antigues pedres inques a més de 2.000 metres d'altitud és d'aquelles que deixen sense paraules. Però Machu-Picchu (nom que significa ‘muntanya vella') no és com anomenaven els seus antics pobladors aquesta venerable i misteriosa ciutat. Machu-Picchu és un nom molt més modern, de quan l'explorador nord-americà Hiram Bingham la va redescobrir el 1911. El nom original d'aquesta ciutat inca és el que la historiadora Mari Carmen Martín Rubio afirma haver descobert a partir del text d'una crònica de Juan de Betanzos, la ‘Suma y narración de los incas' (1551). En aquesta obra, de la qual només es coneixien 18 capítols, Betanzos narrava la conquesta del Perú pels espanyols des del punt de vista dels inques, feina que va poder fer des de la seva privilegiada posició de traductor de quítxua i pel seu matrimoni amb la cosina i vídua d'Atahualpa, el darrer sobirà inca.
Segons la investigació de Martín a partir del testimoni de Betanzos, Machu-Picchu es deia Patallaqta, nom quítxua format per les paraules ‘pata' (esglaó, escala) i ‘llaqta' (poble, ciutat). És a dir, la ‘ciutat escala', nom que li ve com l'anell al dit gràcies al seu emplaçament elevat. Patallaqta va viure la seva màxima esplendor sota l'inca Pachacutec, mort el 1471 i un dels grans artífexs de l'expansió de l'imperi inca. Segons la mateixa crònica, el sobirà va expressar el seu desig de ser enterrat en aquesta ciutat. Si finalment va ser així, trobar el seu sepulcre és des d'ara el nou repte dels arqueòlegs a Machu-Picchu. O, millor dit, a Patallaqta.
Segons la investigació de Martín a partir del testimoni de Betanzos, Machu-Picchu es deia Patallaqta, nom quítxua format per les paraules ‘pata' (esglaó, escala) i ‘llaqta' (poble, ciutat). És a dir, la ‘ciutat escala', nom que li ve com l'anell al dit gràcies al seu emplaçament elevat. Patallaqta va viure la seva màxima esplendor sota l'inca Pachacutec, mort el 1471 i un dels grans artífexs de l'expansió de l'imperi inca. Segons la mateixa crònica, el sobirà va expressar el seu desig de ser enterrat en aquesta ciutat. Si finalment va ser així, trobar el seu sepulcre és des d'ara el nou repte dels arqueòlegs a Machu-Picchu. O, millor dit, a Patallaqta.