L'antiga ciutat arqueològica de Madaen Saleh, situada al nord-oest de l'Aràbia Saudita, a la província d'Al Madinah, ha reobert les portes al públic després d'un segle tancada en compliment d'una ordre sagrada de Mahoma. L'accés a aquesta construcció, que es va iniciar fa 5.000 anys, estava vetat des que la dinastia Al Saüd va prendre el poder el 1932 i va complir amb l'ordre del profeta de no entrar-hi si no era plorant i en dejú, per recordar l'extermini de la tribu dels Tamudeus que hi habitava.
Madaen Saleh és una ciutat esculpida a la pedra que té una superfície de quinze quilòmetres quadrats. Després del jaciment de Petra, a Jordània, és el segon testimoni arqueològic més important de la civilització nabatea. Conté unes 138 tombes, moltes de les quals amb inscripcions que mostren algunes de les dades dels difunts que hi estaven enterrats, com el nom, l'edat o la posició social. També conserva habitatges dels antics pobladors i mausoleus funeraris esculpits en la roca de la muntanya. Des de 2008 és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, l'únic jaciment arqueològic de l'Aràbia Saudita que té aquest reconeixement.
Segons una tradició que relata l'Alcorà, aquesta zona va estar habitada per la tribu dels Tamudeus, una civilització preislàmica culturalment molt avançada. El llibre sagrat conta que Déu va enviar a aquest poble el seu profeta Saleh perquè abolís l'adoració a alguns ídols que practicaven els seus habitants. Els Tamudeus, incrèduls, van demanar a Saleh que demostrés la seva condició divina, i aquest va convertir una roca en una camella que tenia la capacitat de produir prou llet per a la subsistència de tota la tribu. Els Tamudeus, però, van matar l'animal diví per desfer-se de Saleh, i en resposta Déu va exterminar el poble.
En els darrers anys, l'Organització General del Turisme i l'Arqueologia ha pressionat els dignataris religiosos perquè acceptessin la reobertura de la ciutat, que finalment han accedit a obrir les portes al públic. La decisió suposarà un impuls del turisme a la zona. També es preveu l'obertura d'un Museu del Ferrocarril, ja que en aquest territori hi ha una estació del mític ferrocarril Al Hejaz, construït pels turcs otomans i que va unir Damasc amb la ciutat santa de Medina entre 1908 i 1916. Per això, també es dedicarà un espai als camins que seguien els fidels en el seu pelegrinatge als santuaris de la Meca i Medina.
Madaen Saleh és una ciutat esculpida a la pedra que té una superfície de quinze quilòmetres quadrats. Després del jaciment de Petra, a Jordània, és el segon testimoni arqueològic més important de la civilització nabatea. Conté unes 138 tombes, moltes de les quals amb inscripcions que mostren algunes de les dades dels difunts que hi estaven enterrats, com el nom, l'edat o la posició social. També conserva habitatges dels antics pobladors i mausoleus funeraris esculpits en la roca de la muntanya. Des de 2008 és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, l'únic jaciment arqueològic de l'Aràbia Saudita que té aquest reconeixement.
Segons una tradició que relata l'Alcorà, aquesta zona va estar habitada per la tribu dels Tamudeus, una civilització preislàmica culturalment molt avançada. El llibre sagrat conta que Déu va enviar a aquest poble el seu profeta Saleh perquè abolís l'adoració a alguns ídols que practicaven els seus habitants. Els Tamudeus, incrèduls, van demanar a Saleh que demostrés la seva condició divina, i aquest va convertir una roca en una camella que tenia la capacitat de produir prou llet per a la subsistència de tota la tribu. Els Tamudeus, però, van matar l'animal diví per desfer-se de Saleh, i en resposta Déu va exterminar el poble.
En els darrers anys, l'Organització General del Turisme i l'Arqueologia ha pressionat els dignataris religiosos perquè acceptessin la reobertura de la ciutat, que finalment han accedit a obrir les portes al públic. La decisió suposarà un impuls del turisme a la zona. També es preveu l'obertura d'un Museu del Ferrocarril, ja que en aquest territori hi ha una estació del mític ferrocarril Al Hejaz, construït pels turcs otomans i que va unir Damasc amb la ciutat santa de Medina entre 1908 i 1916. Per això, també es dedicarà un espai als camins que seguien els fidels en el seu pelegrinatge als santuaris de la Meca i Medina.