La campanya d'excavacions al jaciment de la Draga de Banyoles, a la comarca del Pla de l'Estany, ha permès trobar l'arc neolític més antic del continent. La seva datació el situa al voltant del 5400-5200 aC, és a dir, el moment d'ocupació més antic d'aquest jaciment lacustre. En anteriors campanyes, concretament a les de 2002 i 2005, ja s'havien trobat fragments d'altres dos arcs del mateix període, però en estar fragmentats no permetien analitzar les característiques d'aquests instruments. Tot això fa que aquesta peça sigui única en el context de la Mediterrània occidental.
Fins ara, els arcs que es coneixien provenien majoritàriament de contexts de grups de caçadors recol·lectors nord-europeus d'entre el VIII i VI mil·lenni aC. La majoria d'arcs de l'Europa neolítica procedien també del centre i el nord d'Europa, però són tots més moderns, sovint més de mil anys més tardans que aquest de la Draga.
Ara, l'estudi de l'arc permetrà analitzar aspectes sobre la tecnologia, les estratègies de subsistència i l'organització social de les primeres comunitats camperoles que es van assentar a la península Ibèrica. Lògicament els arcs tenien una funció d'arma per caçar, però com que a la Draga les activitats cinegètiques estan poc representades no es descarta que també fossin elements de prestigi o relacionats amb activitats defensives o de confrontació.
Amb aquesta troballa, la Draga confirma un cop més que es tracta d'un jaciment d'un interès excepcional, tant per la seva antiguitat com per les seves condicions excel·lents de conservació. Fins al moment, a la Draga s'ha pogut analitzar l'aparició de l'agricultura i la ramaderia a Europa, i s'han recuperat fins a 170 objectes i eines de fusta o fibra vegetal com bols, cullerots, falçs, fletxes, cistells o pintes. El projecte de recerca es coordina des del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb la participació del Departament de Prehistòria de la UAB, el Departament d'Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, el Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, tot amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Fins ara, els arcs que es coneixien provenien majoritàriament de contexts de grups de caçadors recol·lectors nord-europeus d'entre el VIII i VI mil·lenni aC. La majoria d'arcs de l'Europa neolítica procedien també del centre i el nord d'Europa, però són tots més moderns, sovint més de mil anys més tardans que aquest de la Draga.
Ara, l'estudi de l'arc permetrà analitzar aspectes sobre la tecnologia, les estratègies de subsistència i l'organització social de les primeres comunitats camperoles que es van assentar a la península Ibèrica. Lògicament els arcs tenien una funció d'arma per caçar, però com que a la Draga les activitats cinegètiques estan poc representades no es descarta que també fossin elements de prestigi o relacionats amb activitats defensives o de confrontació.
Amb aquesta troballa, la Draga confirma un cop més que es tracta d'un jaciment d'un interès excepcional, tant per la seva antiguitat com per les seves condicions excel·lents de conservació. Fins al moment, a la Draga s'ha pogut analitzar l'aparició de l'agricultura i la ramaderia a Europa, i s'han recuperat fins a 170 objectes i eines de fusta o fibra vegetal com bols, cullerots, falçs, fletxes, cistells o pintes. El projecte de recerca es coordina des del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb la participació del Departament de Prehistòria de la UAB, el Departament d'Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, el Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, tot amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Economia i Competitivitat.
