Un estudi realitzat per investigadors del Centre Milner per a l'Evolució, de la Universitat de Bath (Regne Unit), ha conclòs que més del 93% de les espècies de mamífers van desaparèixer durant l'extinció del cretaci-paleogen (K-Pg). Alhora, la diversitat es va recuperar d'una manera molt més ràpida del que es pensava. Les noves dades són fruit de l'estudi dels mamífers coneguts a partir de la fi del període cretaci a l'Amèrica del Nord.
Els científics han analitzat el registre fòssil de l'oest de l'Amèrica del Nord en el període comprès entre dos milions d'anys abans de la caiguda de l'asteroide i 300.000 anys després, comparant la diversitat prèvia i posterior a l'extinció. L'estudi apunta que les taxes d'extinció van ser molt més altes del que assenyalaven estimacions prèvies basades en conjunts de dades més limitats.
El Dr. Nick Longrich, del Centre Milner per a l'Evolució, explica: "Les espècies més vulnerables a l'extinció són les més infreqüents [en abundància i en extensió geogràfica], i per això costa més trobar els seus fòssils. Les espècies que tendeixen a sobreviure són les més comunes, i per aquest motiu tendim a trobar-ne fòssils". En resum, "el registre fòssil està esbiaixat a favor de les espècies que van sobreviure", i per aquest motiu la inclusió de més fòssils a l'estudi ha permès trobar espècies rares extingides.
Una recuperació ràpida i diversa
Després de l'impacte, la majoria de les plantes i els animals haurien mort, de manera que els supervivents només s'haurien pogut alimentar d'insectes. Amb tan poc menjar, només espècies petites, com ho eren la majoria dels mamífers, haurien tingut opcions de supervivència.
A més d'esquivar l'extinció total, l'estudi assenyala que els mamífers es van recuperar molt més ràpidament del que es creia, recuperant la diversitat perduda en només 300.000 anys i duplicant aviat el nombre d'espècies existents abans del desastre. Segons l'anàlisi, els mamífers es van veure més afectats que altres animals, com els llangardaixos, les tortugues o els cocodrils, però es van adaptar millor al nou escenari.
El document, publicat al ‘Journal of Evolutionary Biology', també assenyala que la recuperació es va dur a terme de manera diferent en funció de l'indret, partint de supervivents diversos. Segons afirma Longrich, "els experiments evolutius podrien haver contribuït a impulsar la recuperació". Amb tantes espècies diferents evolucionant en direccions diferents en diferents parts del món, també augmentava la propensió a obrir nous camins evolutius.
Els científics han analitzat el registre fòssil de l'oest de l'Amèrica del Nord en el període comprès entre dos milions d'anys abans de la caiguda de l'asteroide i 300.000 anys després, comparant la diversitat prèvia i posterior a l'extinció. L'estudi apunta que les taxes d'extinció van ser molt més altes del que assenyalaven estimacions prèvies basades en conjunts de dades més limitats.
El Dr. Nick Longrich, del Centre Milner per a l'Evolució, explica: "Les espècies més vulnerables a l'extinció són les més infreqüents [en abundància i en extensió geogràfica], i per això costa més trobar els seus fòssils. Les espècies que tendeixen a sobreviure són les més comunes, i per aquest motiu tendim a trobar-ne fòssils". En resum, "el registre fòssil està esbiaixat a favor de les espècies que van sobreviure", i per aquest motiu la inclusió de més fòssils a l'estudi ha permès trobar espècies rares extingides.
Una recuperació ràpida i diversa
Després de l'impacte, la majoria de les plantes i els animals haurien mort, de manera que els supervivents només s'haurien pogut alimentar d'insectes. Amb tan poc menjar, només espècies petites, com ho eren la majoria dels mamífers, haurien tingut opcions de supervivència.
A més d'esquivar l'extinció total, l'estudi assenyala que els mamífers es van recuperar molt més ràpidament del que es creia, recuperant la diversitat perduda en només 300.000 anys i duplicant aviat el nombre d'espècies existents abans del desastre. Segons l'anàlisi, els mamífers es van veure més afectats que altres animals, com els llangardaixos, les tortugues o els cocodrils, però es van adaptar millor al nou escenari.
El document, publicat al ‘Journal of Evolutionary Biology', també assenyala que la recuperació es va dur a terme de manera diferent en funció de l'indret, partint de supervivents diversos. Segons afirma Longrich, "els experiments evolutius podrien haver contribuït a impulsar la recuperació". Amb tantes espècies diferents evolucionant en direccions diferents en diferents parts del món, també augmentava la propensió a obrir nous camins evolutius.
