Juan José García i Pablo Molinero són els dos socis propietaris de Siloé, una editorial amb seu a Burgos especialitzada des de fa 20 anys a clonar, amb sensibilitat i rigor, llibres medievals, volums miniats, beats, còdexs i cartularis de tota mena. Així, aquesta editorial ha estat l'escollida entre aspirants de tot el món per la Universitat de Yale per clonar el manuscrit.
"Vam saber de l'existència del manuscrit el 2005 i ens vam dir immediatament: ‘Cal copiar-ho'. El que més ens va incitar va ser el fet que és un dels llibres més sol·licitats per a exposicions del món", explica Juan José García.
Encara avui, romanen sense resoldre's els enigmes del manuscrit Voynich, un llibre vell i descosit de 234 pàgines i 22,5 per 16 centímetres que des de fa més de 50 anys es troba dormitant en les prestatgeries de la Biblioteca Beinecke de la Universitat de Yale, esperant que algú resolgui el seu misteri. Quadern botànic de plantes inexistents? Tractat cosmològic? Relat bèl·lic? Catàleg de pocions per a màgia? Solució anticonceptiva per a dones medievals en pecat?
Des de fa més d'un segle, el còdex descobert de forma casual el 1912 pel llibreter lituà Wilfrid Wojnicz entre les lleixes de la vil·la Mondragone, una mansió propera a Roma que va pertànyer a la família Borghese, continua mantenint diverses hipòtesis en els intents de resolució. No se sap qui ho va escriure ni qui ho va il·lustrar, ni amb quina intenció. No se sap en quin idioma està escrit. Tot just l'any passat, Stephen Bax, professor de la Universitat de Berdfordshire, al Regne Unit, va assegurar que havia desxifrat 14 símbols dels milers que poblen el llibre. Una certesa regna sobre el misteri: el 2011, la prova del carboni 14 practicada al manuscrit per un equip de la Universitat d'Arizona va oferir una partida de naixement aproximada del Voynich: un dia entre 1404 i 1438.
El procés de clonació començarà al febrer, quan García i el seu equip viatjaran fins a New Haven (EUA). "Aquest tipus de decisions", explica Juan José García, "no es prenen de la nit al dia, a les universitats nord-americanes les coses es maduren i es mediten moltíssim, hi ha departaments que fins que no es posen d'acord passen anys".
L'actuació de clonació sobre joies com aquesta és complexa. Tal com expliquen Pablo Molinero i Juan José García: "Cada foli es treballa de manera independent, tot es fa a mà, pàgina a pàgina, perquè el llibre tingui el mateix contorn envellit que l'original. I després cal tenir en compte que estem davant una matèria viva que ha estat pràcticament inerta durant 600 anys i passant per diferents fases climatològiques i de conservació, que haurà estat en llocs amb humitat, en llocs secs, amb més o menys llum. Aquests llibres solen tenir una deshidratació en major o menor grau, i tot això li ha donat en algunes zones un aspecte com cremat".
Però, a més, el manuscrit Voynich presenta certes dificultats afegides: "És un llibre fet en vitel·la, és a dir, en pell d'animal nonat, o sigui, la pell del fetus d'un be o d'una vedella, un material molt suau i delicat; a més, el llibre té folis que s'obren, es desdobleguen, es multipliquen… i això ho fa tot més complicat tècnicament".
"Vam saber de l'existència del manuscrit el 2005 i ens vam dir immediatament: ‘Cal copiar-ho'. El que més ens va incitar va ser el fet que és un dels llibres més sol·licitats per a exposicions del món", explica Juan José García.
Encara avui, romanen sense resoldre's els enigmes del manuscrit Voynich, un llibre vell i descosit de 234 pàgines i 22,5 per 16 centímetres que des de fa més de 50 anys es troba dormitant en les prestatgeries de la Biblioteca Beinecke de la Universitat de Yale, esperant que algú resolgui el seu misteri. Quadern botànic de plantes inexistents? Tractat cosmològic? Relat bèl·lic? Catàleg de pocions per a màgia? Solució anticonceptiva per a dones medievals en pecat?
Des de fa més d'un segle, el còdex descobert de forma casual el 1912 pel llibreter lituà Wilfrid Wojnicz entre les lleixes de la vil·la Mondragone, una mansió propera a Roma que va pertànyer a la família Borghese, continua mantenint diverses hipòtesis en els intents de resolució. No se sap qui ho va escriure ni qui ho va il·lustrar, ni amb quina intenció. No se sap en quin idioma està escrit. Tot just l'any passat, Stephen Bax, professor de la Universitat de Berdfordshire, al Regne Unit, va assegurar que havia desxifrat 14 símbols dels milers que poblen el llibre. Una certesa regna sobre el misteri: el 2011, la prova del carboni 14 practicada al manuscrit per un equip de la Universitat d'Arizona va oferir una partida de naixement aproximada del Voynich: un dia entre 1404 i 1438.
El procés de clonació començarà al febrer, quan García i el seu equip viatjaran fins a New Haven (EUA). "Aquest tipus de decisions", explica Juan José García, "no es prenen de la nit al dia, a les universitats nord-americanes les coses es maduren i es mediten moltíssim, hi ha departaments que fins que no es posen d'acord passen anys".
L'actuació de clonació sobre joies com aquesta és complexa. Tal com expliquen Pablo Molinero i Juan José García: "Cada foli es treballa de manera independent, tot es fa a mà, pàgina a pàgina, perquè el llibre tingui el mateix contorn envellit que l'original. I després cal tenir en compte que estem davant una matèria viva que ha estat pràcticament inerta durant 600 anys i passant per diferents fases climatològiques i de conservació, que haurà estat en llocs amb humitat, en llocs secs, amb més o menys llum. Aquests llibres solen tenir una deshidratació en major o menor grau, i tot això li ha donat en algunes zones un aspecte com cremat".
Però, a més, el manuscrit Voynich presenta certes dificultats afegides: "És un llibre fet en vitel·la, és a dir, en pell d'animal nonat, o sigui, la pell del fetus d'un be o d'una vedella, un material molt suau i delicat; a més, el llibre té folis que s'obren, es desdobleguen, es multipliquen… i això ho fa tot més complicat tècnicament".