El Museu d'Història de Catalunya ha incorporat a la seva col·lecció la bandera estelada més antiga que es conserva, que ha estat restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Es tracta de la bandera que l'11 de setembre de 1915 la Unió Catalanista va lliurar a tres voluntaris catalans que es trobaven a Barcelona de permís per tal que la portessin al front com a símbol de la lluita que hi defensaven.
Segons el relat, el voluntari Camil Campanyà i Mas portava la bandera quan va morir al camp de batalla a França, i van embolicar el seu cos amb l'estelada, cosa que explicaria que el teixit que s'ha conservat estigui tacat de sang. Però segons l'historiador i col·laborador de SÀPIENS Joan Esculies, "sembla més aviat una imatge, una recreació mitificada. [...] No era permès dur al front cap altre pavelló que no fos el de la Legió Estrangera francesa, i el jove va ser donat per desaparegut. [...] El que va passar en aquell moment amb la bandera és una incògnita [...]".
L'any 2008 la néta del Dr. Josep Solé i Pla va trobar la bandera a les golfes de casa seva. Havia estat a la consulta del metge abans de marxar a l'exili l'any 1939. "És lògic que tornés a les mans del Dr. Josep Solé i Pla, atès el seu càrrec com a president del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans i president de la Unió Catalanista entre el 1917 i 1920", afirma Esculies.
Després d'estar amagada durant anys al doble fons d'una llibreria i després guardada a unes golfes, els descendents del Dr. Solé i Pla van donar-la al Museu per tal que la custodiï i la preservi.
La conservació
Fruit del pas del temps, l'estat de la bandera en el moment de la seva troballa era deficient. Per tant, pel seu alt valor històric i simbòlic, una de les passes més urgents era garantir-ne la conservació.
La intervenció, a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, va seguir els criteris internacionals que recomanen fer els processos mínims per frenar l'avenç de la degradació però conservar les marques de la seva trajectòria, perquè "preval el valor històric i, sobretot, simbòlic per sobre del seu valor estètic o material"
Els orígens de la bandera estelada
L'estelada catalana va néixer durant la primera dècada del segle XX dins dels cercles catalanistes a Cuba. L'any 1903 el Cercle Catalanista de Santiago de Cuba va incorporar un estel a la bandera catalana per simbolitzar la voluntat que Catalunya s'alliberés de l'imperi espanyol, emulant la bandera cubana que tot just s'havia oficialitzat l'any 1902 en néixer la República de Cuba. Aquesta s'havia inspirat en la nord-americana, que havia popularitzat l'estel blanc de cinc puntes com a símbol d'alliberament i el color blau de la Revolució Francesa com a símbol de fraternitat.
L'estelada com a símbol de l'independentisme català
El moviment catalanista va aprofitar l'esclat de la Primera Guerra Mundial l'any 1914 per internacionalitzar el plet català. Un miler de catalans es van allistar a la Legió Estrangera francesa amb la voluntat d'aconseguir reconeixement internacional de les demandes catalanes i, un cop acabat el conflicte, demanar el retorn polític del suport prestat. Així, alguns dels voluntaris lluïen llacets amb l'estelada per identificar la seva lluita, per exemple, i és en aquest context que es va confeccionar l'estelada que avui conservem.
Es tracta de la bandera que l'11 de setembre de 1915 la Unió Catalanista va lliurar a tres voluntaris catalans que es trobaven a Barcelona de permís per tal que la portessin al front com a símbol de la lluita que hi defensaven.
Segons el relat, el voluntari Camil Campanyà i Mas portava la bandera quan va morir al camp de batalla a França, i van embolicar el seu cos amb l'estelada, cosa que explicaria que el teixit que s'ha conservat estigui tacat de sang. Però segons l'historiador i col·laborador de SÀPIENS Joan Esculies, "sembla més aviat una imatge, una recreació mitificada. [...] No era permès dur al front cap altre pavelló que no fos el de la Legió Estrangera francesa, i el jove va ser donat per desaparegut. [...] El que va passar en aquell moment amb la bandera és una incògnita [...]".
L'any 2008 la néta del Dr. Josep Solé i Pla va trobar la bandera a les golfes de casa seva. Havia estat a la consulta del metge abans de marxar a l'exili l'any 1939. "És lògic que tornés a les mans del Dr. Josep Solé i Pla, atès el seu càrrec com a president del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans i president de la Unió Catalanista entre el 1917 i 1920", afirma Esculies.
Després d'estar amagada durant anys al doble fons d'una llibreria i després guardada a unes golfes, els descendents del Dr. Solé i Pla van donar-la al Museu per tal que la custodiï i la preservi.
La conservació
Fruit del pas del temps, l'estat de la bandera en el moment de la seva troballa era deficient. Per tant, pel seu alt valor històric i simbòlic, una de les passes més urgents era garantir-ne la conservació.
La intervenció, a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, va seguir els criteris internacionals que recomanen fer els processos mínims per frenar l'avenç de la degradació però conservar les marques de la seva trajectòria, perquè "preval el valor històric i, sobretot, simbòlic per sobre del seu valor estètic o material"
Els orígens de la bandera estelada
L'estelada catalana va néixer durant la primera dècada del segle XX dins dels cercles catalanistes a Cuba. L'any 1903 el Cercle Catalanista de Santiago de Cuba va incorporar un estel a la bandera catalana per simbolitzar la voluntat que Catalunya s'alliberés de l'imperi espanyol, emulant la bandera cubana que tot just s'havia oficialitzat l'any 1902 en néixer la República de Cuba. Aquesta s'havia inspirat en la nord-americana, que havia popularitzat l'estel blanc de cinc puntes com a símbol d'alliberament i el color blau de la Revolució Francesa com a símbol de fraternitat.
L'estelada com a símbol de l'independentisme català
El moviment catalanista va aprofitar l'esclat de la Primera Guerra Mundial l'any 1914 per internacionalitzar el plet català. Un miler de catalans es van allistar a la Legió Estrangera francesa amb la voluntat d'aconseguir reconeixement internacional de les demandes catalanes i, un cop acabat el conflicte, demanar el retorn polític del suport prestat. Així, alguns dels voluntaris lluïen llacets amb l'estelada per identificar la seva lluita, per exemple, i és en aquest context que es va confeccionar l'estelada que avui conservem.