Un projecte d'investigació iniciat per la National Geographic Society l'any 2006 per verificar l'autenticitat de l'Evangeli de Judes ha trobat una dada decisiva. Un certificat matrimonial egipci del segle III ha permès autentificar el controvertit manuscrit, gràcies a la correspondència entre les tintes amb les quals es van escriure ambdós documents.
Descobert a la dècada de 1970, l'Evangeli de Judes és, pel seu contingut, un dels textos bíblics més polèmics. Suposadament data del segle II i relata, escrit en copte egipci, que Judes Iscariot no va trair Jesús, sinó que va ser el mateix messies qui li va donar les indicacions de denunciar-lo a les autoritats romanes. El que s'ha conservat d'aquest testimoni està inclòs en el Còdex Tchacos, un manuscrit de 66 pàgines que data del segle IV i que recull també altres tres obres.
La pista decisiva la va proporcionar la troballa d'un estudi realitzat per científics del Museu del Louvre de París sobre els contractes de les noces egípcies, que dataven de la mateixa època que l'Evangeli i que van permetre detectar certes similituds entre les tintes utilitzades en ambdós textos. Fins llavors, els investigadors no havien aconseguit determinar l'origen ni la datació exacta de l'Evangeli, ja que la tinta presentava unes característiques desconegudes. A diferència dels tints d'òxid de ferro que s'utilitzaven normalment en aquella època, aquest no contenia sofre.
L'acta matrimonial egípcia trobada al Louvre presentava les mateixes característiques, cosa que va permetre establir una comparació entre ambdós documents i d'aquesta manera verificar l'autenticitat de l'Evangeli de Judes. El projecte l'ha dut a terme un equip d'anàlisi format per cinc científics de l'empresa microscopista McCrone, a Illinois, i els resultats s'han revelat en la 245a edició de la National Meeting and Exposition de la Societat Americana de Química, que va tenir lloc entre el 7 i l'11 d'abril a Nova Orleans.
Descobert a la dècada de 1970, l'Evangeli de Judes és, pel seu contingut, un dels textos bíblics més polèmics. Suposadament data del segle II i relata, escrit en copte egipci, que Judes Iscariot no va trair Jesús, sinó que va ser el mateix messies qui li va donar les indicacions de denunciar-lo a les autoritats romanes. El que s'ha conservat d'aquest testimoni està inclòs en el Còdex Tchacos, un manuscrit de 66 pàgines que data del segle IV i que recull també altres tres obres.
La pista decisiva la va proporcionar la troballa d'un estudi realitzat per científics del Museu del Louvre de París sobre els contractes de les noces egípcies, que dataven de la mateixa època que l'Evangeli i que van permetre detectar certes similituds entre les tintes utilitzades en ambdós textos. Fins llavors, els investigadors no havien aconseguit determinar l'origen ni la datació exacta de l'Evangeli, ja que la tinta presentava unes característiques desconegudes. A diferència dels tints d'òxid de ferro que s'utilitzaven normalment en aquella època, aquest no contenia sofre.
L'acta matrimonial egípcia trobada al Louvre presentava les mateixes característiques, cosa que va permetre establir una comparació entre ambdós documents i d'aquesta manera verificar l'autenticitat de l'Evangeli de Judes. El projecte l'ha dut a terme un equip d'anàlisi format per cinc científics de l'empresa microscopista McCrone, a Illinois, i els resultats s'han revelat en la 245a edició de la National Meeting and Exposition de la Societat Americana de Química, que va tenir lloc entre el 7 i l'11 d'abril a Nova Orleans.