L'evidència humana més antiga del Pirineu data de fa 200.000 anys

Les troballes fetes al Pallars Jussà desestimen com a més antigues les restes de fa 10.000 anys

Bifaç trobat al jaciment -  IPHES
Bifaç trobat al jaciment - IPHES
5 de febrer del 2013
Autor
Carla Galisteo
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert, durant unes excavacions a la cova de les Llenes de la Conca de Dalt (Pallars Jussà), les evidències de vida humana més antigues del Pirineu, que daten de fa 200.000 anys.

Aquestes troballes han demostrat que l'ocupació humana a la zona és molt més antiga del que fins ara es creia, ja que els jaciments més antics que es coneixen tenen 10.000 anys d'antiguitat. Ara, els nous descobriments situen la presència d'homínids a la zona a l'època neandertal.

Entre les restes trobades hi ha eines lítiques de pedra fabricades pels primers pobladors del Pirineu, com bifaços afilats, ascles o nuclis. També s'han identificat restes òssies d'animals, com óssos i lleons de les cavernes, hienes, llops i rinoceronts.

Aquesta descoberta ha canviat completament el coneixement que fins ara es tenia de la prehistòria al Pirineu. Els arqueòlegs sospiten que la cronologia de la presència humana a la zona podria arribar fins als 300.000 anys d'antiguitat, per la qual cosa s'ampliaran els treballs arqueològics amb l'objectiu de desenterrar noves restes que permetin recuperar la forma de viure de les poblacions neandertals.