El SÀPIENS de març portarà un regal molt especial per als nostres lectors i subscriptors: un exemplar gairebé inèdit del diari ‘La Veu de Catalunya', que es podrà aconseguir gratuïtament juntament amb la revista. Es tracta d'una edició facsímil del número 12.504 del diari, corresponent al dia 19 de juliol de 1936, l'endemà de l'alçament armat franquista que desencadenaria la Guerra Civil. Aquest exemplar el rebran tant els subscriptors de SÀPIENS com tots aquells que comprin la revista a llibreries o quioscos, sense cap mena de cost afegit.
El número del 19 de juliol de 1936 no va tenir una distribució habitual. Segons explica el professor d'Història del Periodisme Josep Maria Figueres, un grup d'assaltants va entrar a la redacció del diari i a punta de pistola va manar substituir la planxa de portada per un manifest de les Joventuts Socialistes Unificades. A continuació, van imprimir el diari sencer amb la portada editada i ells mateixos van repartir els exemplars entre els vianants que passaven per la Rambla de Catalunya. Per això, en la majoria de col·leccions públiques on hi ha tots els números de ‘La Veu de Catalunya' aquest exemplar no hi és. Finalment, Figueres va trobar el número a l'arxiu del Parlament de Catalunya, que provenia d'una col·lecció privada.
‘La Veu de Catalunya' va ser el diari català de més llarga durada. Fundat el 1899 per Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat, va ser una publicació molt compromesa amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes al llarg de la primera meitat del segle XX. Tenia una àmplia cobertura per tot el territori i va ser clau en l'articulació dels moviments polítics vinculats amb el catalanisme. En l'edició que SÀPIENS reprodueix en facsímil es poden veure algunes de les seccions habituals del diari, com la pàgina artística o la d'informació comarcal.
El número del 19 de juliol de 1936 no va tenir una distribució habitual. Segons explica el professor d'Història del Periodisme Josep Maria Figueres, un grup d'assaltants va entrar a la redacció del diari i a punta de pistola va manar substituir la planxa de portada per un manifest de les Joventuts Socialistes Unificades. A continuació, van imprimir el diari sencer amb la portada editada i ells mateixos van repartir els exemplars entre els vianants que passaven per la Rambla de Catalunya. Per això, en la majoria de col·leccions públiques on hi ha tots els números de ‘La Veu de Catalunya' aquest exemplar no hi és. Finalment, Figueres va trobar el número a l'arxiu del Parlament de Catalunya, que provenia d'una col·lecció privada.
‘La Veu de Catalunya' va ser el diari català de més llarga durada. Fundat el 1899 per Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat, va ser una publicació molt compromesa amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes al llarg de la primera meitat del segle XX. Tenia una àmplia cobertura per tot el territori i va ser clau en l'articulació dels moviments polítics vinculats amb el catalanisme. En l'edició que SÀPIENS reprodueix en facsímil es poden veure algunes de les seccions habituals del diari, com la pàgina artística o la d'informació comarcal.
