El ‘Pierolapithecus catalaunicus', l'homínid fòssil trobat l'any 2002 a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola que es coneix popularment com Pau, tenia uns genolls similars als dels grans simis actuals que li permetien realitzar un gran ventall de moviments. Així ho ha determinat un nou estudi de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que ha reforçat la hipòtesi que aquest homínid podia desplaçar-se amb el tronc erecte i grimpar verticalment pels arbres amb agilitat.
Les característiques locomotores de Pau, que va viure fa 12 milions d'anys, han estat des del seu descobriment un tema de controvèrsia. La seva pelvis té una estructura primitiva, similar a la dels hominoïdeus africans més antics, i juntament amb la forma de les seves falanges fins ara feia pensar que es desplaçava per sobre de les branques dels arbres a quatre potes, en comptes de suspendre-s'hi, però en canvi la forma del seu tòrax i la del seu canell suggereixen que podia realitzar activitats amb el tronc erecte.
Ara, la nova recerca ha descobert les característiques d'un element clau per a la interpretació de com es desplaçava Pau: la seva ròtula, l'únic os de la cama que es va recuperar íntegre del seu esquelet. Els investigadors l'han comparat amb les de diversos simis actuals i fòssils i han arribat a la conclusió que presenta moltes semblances amb les dels ximpanzés, goril·les i orangutans actuals. Tot i que aquests animals caminen de formes diferents, comparteixen la capacitat de grimpar verticalment pels troncs dels arbres, subjectant-se amb les mans i els peus i impulsant-se amb les extremitats posteriors.
Els resultats de la investigació, liderada pel Grup de Recerca de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l'ICP i que ha comptat amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat de Stony Brook de Nova York, han estat publicats a la revista científica ‘Plos One'.
Les característiques locomotores de Pau, que va viure fa 12 milions d'anys, han estat des del seu descobriment un tema de controvèrsia. La seva pelvis té una estructura primitiva, similar a la dels hominoïdeus africans més antics, i juntament amb la forma de les seves falanges fins ara feia pensar que es desplaçava per sobre de les branques dels arbres a quatre potes, en comptes de suspendre-s'hi, però en canvi la forma del seu tòrax i la del seu canell suggereixen que podia realitzar activitats amb el tronc erecte.
Ara, la nova recerca ha descobert les característiques d'un element clau per a la interpretació de com es desplaçava Pau: la seva ròtula, l'únic os de la cama que es va recuperar íntegre del seu esquelet. Els investigadors l'han comparat amb les de diversos simis actuals i fòssils i han arribat a la conclusió que presenta moltes semblances amb les dels ximpanzés, goril·les i orangutans actuals. Tot i que aquests animals caminen de formes diferents, comparteixen la capacitat de grimpar verticalment pels troncs dels arbres, subjectant-se amb les mans i els peus i impulsant-se amb les extremitats posteriors.
Els resultats de la investigació, liderada pel Grup de Recerca de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l'ICP i que ha comptat amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat de Stony Brook de Nova York, han estat publicats a la revista científica ‘Plos One'.