Fins ara, els primers usos de llances fabricades amb pedres afilades que es coneixien dataven de fa 300.000 anys i s'atribuïen als neandertals i a l'‘Homo sapiens'. Però els humans prehistòrics de fa mig milió d'anys ja usaven aquesta tecnologia, segons ha determinat l'anàlisi d'unes puntes de pedra trobades al jaciment arqueològic de Kathu Pan 1, a Sud-àfrica.
La introducció de puntes de pedra afilada a les llances que usaven els caçadors, fetes inicialment amb pals de fusta tallats en punta, va suposar un gran avenç en la pràctica de la caça i una demostració de l'evolució humana. La nova tècnica era molt més efectiva i letal, en comparació amb els efectes d'un pal afilat. Els primers registres d'aquest nou tipus d'armes datava, fins ara, de l'edat de la pedra, fa 300.000 anys, i sembla que va ser usada tant pels neandertals com per l'‘Homo sapiens'. Aquesta investigació ha demostrat que ja existia 200.000 anys abans, durant el període del Pleistocè mitjà, i que era usada per l'‘Homo heidelbergensis' —el darrer avantpassat comú d'ambdós.
L'estudi, realitzat per investigadors de la Universitat Estatal d'Arizona, de Toronto i de Ciutat del Cap, s'ha publicat a la revista ‘Science' amb el títol ‘Evidència anticipada de tecnologia de caça amb mànec'. Les puntes de pedra afilada estudiades van ser trobades entre 1979 i 1982 al jaciment sud-africà de Kathu Pan 1, però no va ser fins fa dos anys que es va datar en 500.000 anys el nivell del jaciment on havien aparegut. Ara, la investigació ha acabat amb l'associació definitiva de les restes a aquest període i amb la publicació de l'estudi.
Aquest descobriment ha revolucionat els coneixements que es tenien sobre les adaptacions i les habilitats cognitives dels homes primitius abans de l'origen de la nostra espècie, ja que implica un nivell de desenvolupament molt major que el que fins ara es creia. Si els homínids de fa 500.000 anys ja sabien construir aquest tipus d'armes, l'espècie innovadora seria anterior a la que hem considerat sempre: l'ancestre comú a partir del qual van evolucionar els neandertals i l'‘Homo sapiens'.
La introducció de puntes de pedra afilada a les llances que usaven els caçadors, fetes inicialment amb pals de fusta tallats en punta, va suposar un gran avenç en la pràctica de la caça i una demostració de l'evolució humana. La nova tècnica era molt més efectiva i letal, en comparació amb els efectes d'un pal afilat. Els primers registres d'aquest nou tipus d'armes datava, fins ara, de l'edat de la pedra, fa 300.000 anys, i sembla que va ser usada tant pels neandertals com per l'‘Homo sapiens'. Aquesta investigació ha demostrat que ja existia 200.000 anys abans, durant el període del Pleistocè mitjà, i que era usada per l'‘Homo heidelbergensis' —el darrer avantpassat comú d'ambdós.
L'estudi, realitzat per investigadors de la Universitat Estatal d'Arizona, de Toronto i de Ciutat del Cap, s'ha publicat a la revista ‘Science' amb el títol ‘Evidència anticipada de tecnologia de caça amb mànec'. Les puntes de pedra afilada estudiades van ser trobades entre 1979 i 1982 al jaciment sud-africà de Kathu Pan 1, però no va ser fins fa dos anys que es va datar en 500.000 anys el nivell del jaciment on havien aparegut. Ara, la investigació ha acabat amb l'associació definitiva de les restes a aquest període i amb la publicació de l'estudi.
Aquest descobriment ha revolucionat els coneixements que es tenien sobre les adaptacions i les habilitats cognitives dels homes primitius abans de l'origen de la nostra espècie, ja que implica un nivell de desenvolupament molt major que el que fins ara es creia. Si els homínids de fa 500.000 anys ja sabien construir aquest tipus d'armes, l'espècie innovadora seria anterior a la que hem considerat sempre: l'ancestre comú a partir del qual van evolucionar els neandertals i l'‘Homo sapiens'.