L'homosexualitat, al ‘Presència'

‘Presència', el setmanari dels diumenges d'‘El Punt Avui', centra el seu nou dossier en la decisió ara fa vint-i-cinc anys de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de deixar de considerar l'homosexualitat com una malaltia. Als anys setanta, el fet de ser gai o lesbiana encara era tractat com una malaltia per la principal organització dedicada a la salut i a la medicina. Això permetia utilitzar tractaments molt propers a la tortura, com l'electroxoc, per ‘curar' els homosexuals, segons s'explica en el reportatge de Marta Ciércoles. L'Associació Nord-americana de Psiquiatria va fer el primer pas, l'any 1973, per desvincular l'homosexualitat de la patologia. En tot cas, encara no se sap del cert què fa que una persona sigui heterosexual o homosexual. El reportatge, que repassa la lluita dels col·lectius homosexuals pels seus drets durant els últims anys, defensa que hi ha consens científic, que és una qüestió innata i que no depèn d'eleccions personals ni es pot modificar.

El setmanari analitza també la política exterior catalana. En un reportatge d'Óscar Palau titulat ‘Catalunya es fa un lloc en l'arena internacional', s'explica com la nova direcció d'Afers Multilaterals i Europeus del Govern vetlla per la participació catalana en els grans fòrums mundials i en organismes com ara la UNESCO, l'OCDE i el Consell d'Europa. En aquest sentit, des del Govern asseguren que s'estan afrontant ara debats que marcaran les grans estratègies mundials per als pròxims 15 anys i que Catalunya vol participar-hi.

Aquesta setmana destaca, a més, el reportatge de Gemma Busquets sobre la desconnexió que ha patit TV3 als Països Catalans. Des de 2010 fins a l'actualitat, les diferents cadenes de Televisió de Catalunya han patit una apagada mediàtica tant al País Valencià com a les Illes Balears, producte de la política discriminatòria del PP.

Finalment, el setmanari dedica més de vint pàgines a un especial sobre la moda primaveral i estiuenca, que ha elaborat Joana Penya. Explica com la nova temporada retorna als anys setanta amb el blanc i els colors explosius, les flors i les ratlles i molt de texà.