Explicar històries és tot un art. I, valgui la redundància, un art amb una llarga història. Pep Castells s'ha entestat a recuperar aquesta tradició mil·lenària i actualitzar-la sense perdre'n l'essència. Si voleu descobrir les seves llegendes, res millor que assistir a l'espectacle que aquest contacontes presenta el proper 2 de juny a les 18 h a la plaça Major del Mig en el marc de la celebració del 3r Dia SÀPIENS.
Des de 1996, reinventa, redescobreix i divulga la saviesa popular. Com s'ho fa per escollir les històries i donar-los vida a escena?
Primer m'han d'agradar. Normalment la mateixa llegenda ja té una estructura interessant, però si cal l'apuntalo i l'amplio. Després hi poso la veu i el caràcter del cavaller d'Espinzella, personatge màgic de la meva creació, sorgit de la llegenda del castell d'Espinzella. L'he fet amb un toc molt mediterrani, entre ‘il Capitano' de la Commedia dell'Arte i ‘Scaramouche', el seu parent francès. Després hi poso el ritme i a vegades, música.
El públic infantil té fama d'exigent i agraït. Quin és el seu secret per enganxar-lo?
L'oralitat té molt de música, s'ha de fer vibrant, s'han d'articular i vestir les paraules amb el ritme que demana cada llegenda. Els nens tenen una extraordinària capacitat per entrar als relats i gaudir de cada història. L'oralitat la duem als gens, ja que durant milers d'anys la gent s'ha explicat llegendes a la vora del foc.
I a Pep Castells, quins són els contes que encara l'emocionen?
‘Pere i el llop' el vaig sentir i em va tornar a emocionar. Tots els bons contes, ben explicats, et transporten…
Amb quines històries, personatges i sorpreses es trobaran els qui s'apropin a Olot a gaudir del seu espectacle?
Hi ha l'extraordinària llegenda de l'espasa d'en Vilardell, que m'agrada molt d'explicar. És l'Excàlibur catalana, una espasa documentada que sembla que actualment forma part de la col·lecció del Musée de l'Armée de París. També hi haurà la fabulosa i divertida llegenda del cavaller de Vilarig, amb un final molt sorprenent. I segur que explico la meravellosa llegenda del Marcús, una perla de la saviesa popular de la Mediterrània.
Des de 1996, reinventa, redescobreix i divulga la saviesa popular. Com s'ho fa per escollir les històries i donar-los vida a escena?
Primer m'han d'agradar. Normalment la mateixa llegenda ja té una estructura interessant, però si cal l'apuntalo i l'amplio. Després hi poso la veu i el caràcter del cavaller d'Espinzella, personatge màgic de la meva creació, sorgit de la llegenda del castell d'Espinzella. L'he fet amb un toc molt mediterrani, entre ‘il Capitano' de la Commedia dell'Arte i ‘Scaramouche', el seu parent francès. Després hi poso el ritme i a vegades, música.
El públic infantil té fama d'exigent i agraït. Quin és el seu secret per enganxar-lo?
L'oralitat té molt de música, s'ha de fer vibrant, s'han d'articular i vestir les paraules amb el ritme que demana cada llegenda. Els nens tenen una extraordinària capacitat per entrar als relats i gaudir de cada història. L'oralitat la duem als gens, ja que durant milers d'anys la gent s'ha explicat llegendes a la vora del foc.
I a Pep Castells, quins són els contes que encara l'emocionen?
‘Pere i el llop' el vaig sentir i em va tornar a emocionar. Tots els bons contes, ben explicats, et transporten…
Amb quines històries, personatges i sorpreses es trobaran els qui s'apropin a Olot a gaudir del seu espectacle?
Hi ha l'extraordinària llegenda de l'espasa d'en Vilardell, que m'agrada molt d'explicar. És l'Excàlibur catalana, una espasa documentada que sembla que actualment forma part de la col·lecció del Musée de l'Armée de París. També hi haurà la fabulosa i divertida llegenda del cavaller de Vilarig, amb un final molt sorprenent. I segur que explico la meravellosa llegenda del Marcús, una perla de la saviesa popular de la Mediterrània.
