La revista científica ‘Meteoritics & Planetary Science' ha fet públic un estudi sobre una estàtua que els arqueòlegs nazis van descobrir al Tibet. L'ídol, que representa una divinitat budista que s'associa a l'abundància i la guerra, està fet a partir d'un siderit, un meteorit constituït per ferro i aliatges d'altres elements metàl·lics. L'expedició alemanya va descobrir aquesta figura en un viatge a l'Àsia a la recerca dels orígens de la raça ària. Tot indica que van reconèixer la raresa del material de l'ídol i el van portar a Berlín com un artefacte sagrat.
L'estudi, fet a la universitat de Stuttgart, afirma que el meteorit del qual va sorgir l'estàtua va caure fa uns quinze mil anys a l'actual Mongòlia. Els arqueòlegs creuen que l'ídol es va esculpir aproximadament fa mil anys i estan segurs que el seu creador era conscient que no es tractava d'un material qualsevol, ja que per una banda es tracta d'un metall molt difícil de treballar i, per l'altra, no s'ha trobat mai cap altra figura feta de siderit. Tot fa pensar que es tractaria d'un objecte força reverenciat per la comunitat budista que el custodiava.
Una part de la cúpula nazi i Hitler en particular sentien fascinació pels artefactes o objectes sagrats, i per això es van organitzar expedicions arreu del món per trobar-ne. En aquest sentit, SÀPIENS publicava en el seutercer número (gener de 2003) un reportatge sobre la visita al monestir de Montserrat de Himmler, el cap de les SS, per descobrir la ubicació del Sant Greal. Una altra expedició d'aquest estil es va dur a terme el 1938, quan un grup d'arqueòlegs va dirigir-se a l'Himàlaia i va trobar la figura, de la qual sens dubte els cridaria l'atenció el pes desproporcionat —10 kg— per les dimensions que tenia. Al centre de la figura es pot observar també l'esvàstica budista, que per als teòrics nacionalsocialistes simbolitzava la supremacia de la raça blanca. El seu viatge a la recerca dels orígens de la raça ària acabava amb la descoberta d'aquest ídol extraordinari.
Després de la Segona Guerra Mundial la figura va passar a les mans d'un col·leccionista privat, que la va mantenir oculta fins a l'any 2007, any en què va enviar-ne unes mostres a la universitat de Stuttgart perquè en determinessin la procedència. El col·leccionista va vendre la figura l'any 2009, i va ser llavors quan els científics van poder examinar-la amb més deteniment i van arribar a les conclusions que s'han publicat aquest setembre. Els experts, que han batejat l'estàtua com "l'home de ferro", asseguren que es tracta d'una peça de valor incalculable.
L'estudi, fet a la universitat de Stuttgart, afirma que el meteorit del qual va sorgir l'estàtua va caure fa uns quinze mil anys a l'actual Mongòlia. Els arqueòlegs creuen que l'ídol es va esculpir aproximadament fa mil anys i estan segurs que el seu creador era conscient que no es tractava d'un material qualsevol, ja que per una banda es tracta d'un metall molt difícil de treballar i, per l'altra, no s'ha trobat mai cap altra figura feta de siderit. Tot fa pensar que es tractaria d'un objecte força reverenciat per la comunitat budista que el custodiava.
Una part de la cúpula nazi i Hitler en particular sentien fascinació pels artefactes o objectes sagrats, i per això es van organitzar expedicions arreu del món per trobar-ne. En aquest sentit, SÀPIENS publicava en el seutercer número (gener de 2003) un reportatge sobre la visita al monestir de Montserrat de Himmler, el cap de les SS, per descobrir la ubicació del Sant Greal. Una altra expedició d'aquest estil es va dur a terme el 1938, quan un grup d'arqueòlegs va dirigir-se a l'Himàlaia i va trobar la figura, de la qual sens dubte els cridaria l'atenció el pes desproporcionat —10 kg— per les dimensions que tenia. Al centre de la figura es pot observar també l'esvàstica budista, que per als teòrics nacionalsocialistes simbolitzava la supremacia de la raça blanca. El seu viatge a la recerca dels orígens de la raça ària acabava amb la descoberta d'aquest ídol extraordinari.
Després de la Segona Guerra Mundial la figura va passar a les mans d'un col·leccionista privat, que la va mantenir oculta fins a l'any 2007, any en què va enviar-ne unes mostres a la universitat de Stuttgart perquè en determinessin la procedència. El col·leccionista va vendre la figura l'any 2009, i va ser llavors quan els científics van poder examinar-la amb més deteniment i van arribar a les conclusions que s'han publicat aquest setembre. Els experts, que han batejat l'estàtua com "l'home de ferro", asseguren que es tracta d'una peça de valor incalculable.
