A diferència de molts altres dels seus contemporanis, Leonardo da Vinci no va ser un pintor prolífic. I això perquè, d'una banda, la seva atenció anava molt més enllà de la pintura per abraçar tots els temes possibles de l'enginy humà (de l'anatomia a l'enginyeria militar, passant per l'òptica, la cuina, l'astrologia, les humanitats, la física, la biologia o l'alquímia), i, de l'altra, perquè fins i tot quan pintava experimentava i cercava noves solucions tant de tècnica i perspectiva com purament materials, com en el camp dels pigments. No és gens estrany, doncs, que la seva obra pictòrica sigui força reduïda i que algunes de les seves obres mestres indiscutibles, com el ‘Sant Sopar' de Milà, restin inacabades.
Ara, un descobriment espectacular dóna nova vida a tot allò relacionat amb Leonardo i la pintura. I és que una de les seves obres més mítiques, però també més misterioses, sembla que torna a la vida. Parlem de ‘La batalla d'Anghiari', un fresc monumental que Leonardo va pintar el 1505 al Palazzo Vecchio de Florència, però que no va acabar i del qual es va perdre tot rastre. Bé, tot no, perquè se n'han conservat alguns esbossos i dibuixos, així com una còpia feta per Peter Paulus Rubens.
Des de fa temps, es pensava que el fresc es trobava darrere d'una altra gran composició pictòrica, ‘La batalla de Scannagallo', del pintor manierista i cèlebre biògraf de tots els grans mestres del Renaixement Giorgio Vasari, pintat el 1563 en una de les parets de la Sala dels Cinc-cents del palau florentí. I així s'ha confirmat ara.
L'enginyer Maurizio Seracini ha estat el gran protagonista d'aquesta troballa, a la qual ha dedicat 36 anys de treball. Una mostra de color negre trobada darrere el fresc de Vasari amb una composició química compatible amb el negre de ‘La Gioconda' ha estat la prova concloent. A més, s'han trobat fragments de pigments vermells associats a la laca, mentre que una sonda endoscòpica ha revelat una capa beix que només ha pogut ser realitzada amb pinzell. La investigació ha generat una gran polèmica entre els historiadors de l'art pel perill de provocar danys irreparables a l'obra mestra de Vasari, ja que s'ha de foradar per realitzar les endoscòpies. Tot i això, la investigació compta amb el suport de l'Ajuntament de Florència.
Ara, un descobriment espectacular dóna nova vida a tot allò relacionat amb Leonardo i la pintura. I és que una de les seves obres més mítiques, però també més misterioses, sembla que torna a la vida. Parlem de ‘La batalla d'Anghiari', un fresc monumental que Leonardo va pintar el 1505 al Palazzo Vecchio de Florència, però que no va acabar i del qual es va perdre tot rastre. Bé, tot no, perquè se n'han conservat alguns esbossos i dibuixos, així com una còpia feta per Peter Paulus Rubens.
Des de fa temps, es pensava que el fresc es trobava darrere d'una altra gran composició pictòrica, ‘La batalla de Scannagallo', del pintor manierista i cèlebre biògraf de tots els grans mestres del Renaixement Giorgio Vasari, pintat el 1563 en una de les parets de la Sala dels Cinc-cents del palau florentí. I així s'ha confirmat ara.
L'enginyer Maurizio Seracini ha estat el gran protagonista d'aquesta troballa, a la qual ha dedicat 36 anys de treball. Una mostra de color negre trobada darrere el fresc de Vasari amb una composició química compatible amb el negre de ‘La Gioconda' ha estat la prova concloent. A més, s'han trobat fragments de pigments vermells associats a la laca, mentre que una sonda endoscòpica ha revelat una capa beix que només ha pogut ser realitzada amb pinzell. La investigació ha generat una gran polèmica entre els historiadors de l'art pel perill de provocar danys irreparables a l'obra mestra de Vasari, ja que s'ha de foradar per realitzar les endoscòpies. Tot i això, la investigació compta amb el suport de l'Ajuntament de Florència.
