Un equip d'arqueòlegs del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha arribat a la conclusió que fa 13.000 anys les comunitats humanes que habitaven el sud de Síria ja exhibien una certa diferenciació social. L'excavació del jaciment de Qarassa 3 (localitzat a prop de la ciutat d'Al-Suwayda) ha permès arribar a aquesta hipòtesi.
Aquest poblat consta de 12 cabanes, dues de les quals mostren un nivell de complexitat superior a la resta. Segons Juan José Ibáñez, investigador del CSIC a l'Institut Milà i Fontanals, "aquesta característica podria indicar una diferència al rol social dels seus habitants". Les dues residències més grans i complexes estan situades a la zona més meridional de Qarassa 3. Una d'aquestes fins i tot presenta divisions internes, fet que demostra una estructuració de l'espai clau en la història de l'arquitectura.
El jaciment, amb una antiguitat d'entre 14.000 i 9.000 anys, forma part de la cultura natufiana, que habitualment s'associa als inicis de la sedentarització. Tot i que, segons el mateix Ibáñez, "no es pot saber amb seguretat si els seus habitants vivien tot l'any a aquestes cabanes o només durant llargs períodes de temps, però suposa un gran assentament davant les comunitats nòmades". A més, la sedentarització va lligada als inicis de la ramaderia i l'agricultura. A falta de nous estudis, de moment a la zona s'ha comprovat un increment de l'explotació dels cereals, ja que s'han trobat més de 80 morters excavats a la roca.
Aquest poblat consta de 12 cabanes, dues de les quals mostren un nivell de complexitat superior a la resta. Segons Juan José Ibáñez, investigador del CSIC a l'Institut Milà i Fontanals, "aquesta característica podria indicar una diferència al rol social dels seus habitants". Les dues residències més grans i complexes estan situades a la zona més meridional de Qarassa 3. Una d'aquestes fins i tot presenta divisions internes, fet que demostra una estructuració de l'espai clau en la història de l'arquitectura.
El jaciment, amb una antiguitat d'entre 14.000 i 9.000 anys, forma part de la cultura natufiana, que habitualment s'associa als inicis de la sedentarització. Tot i que, segons el mateix Ibáñez, "no es pot saber amb seguretat si els seus habitants vivien tot l'any a aquestes cabanes o només durant llargs períodes de temps, però suposa un gran assentament davant les comunitats nòmades". A més, la sedentarització va lligada als inicis de la ramaderia i l'agricultura. A falta de nous estudis, de moment a la zona s'ha comprovat un increment de l'explotació dels cereals, ja que s'han trobat més de 80 morters excavats a la roca.